Carta d'una/un directora/o que va assistir al RoadShow de la DT Catalunya.
Des del SECB volem compartir l'escrit que ens fa arribar un/a director/a expressant-nos els seus sentiments després d'assistir al RoadShow de la DT Catalunya. Aquests sentiments, segons hem pogut constatar, són compartits per molts dels altres assistents al mateix RoadShow.

Creiem que mereix una reflexió per part de tots i més, amb una DT que té el seu IEC al 300%.

Roadshow de la DT CATALUNYA.
De respectes i lideratges.

Xou és sinònim d'espectacle. I la RAE defineix espectacle com a cosa que s'ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual i és capaç d'atraure l'atenció i moure l'ànim infonent-li delit, sorpresa, dolor o altres afectes més o menys vius o nobles.

Efectivament, en el Roadshow de la DT Catalunya, alguns de nosaltres vàrem passar per diversos d'aquests estats d'ànim.

Responsable de RRHH

D'entrada, el delit a l' escoltar les paraules del esponsable de RRHH, que sota l'acròstic CREGUI, va parlar de valors essencials com el compromís i el respecte des del punt de vista de l'educació i empatia cap als companys i, en general cap als equips. Un to conciliador després de les mobilitzacions i vagues per l'ERO.

Simplement recordar-li dues coses:

PRIMER: que cal practicar-ho amb fets (per exemple, va ser l'únic a posar-se la mascareta després de la seva intervenció).

SEGON: que a més del respecte personal hauríem d'aspirar al respecte professional sota el lema «Practico amb l'exemple».

Després la sorpresa i el dolor. Tots hem sentit la frase «el capità és l'últim a abandonar el vaixell ». Doncs bé, hi ha qui, sense posar-se vermell, va dir que el senyal que l'entitat no cau en picat, era el fet que ell seguia allà, i per si no quedava clar, va afegir, d'anar malament, de caure en picat, «jo», cita literal, "Ja m'hauria anat" No sabem si es referia al fet que s'hauria marxat o si algun responsable seu ja l'hauria fet fora.

En tot cas és un exemple clar d'un líder compromès (com traeix el subconscient!!). S'agraeix la sinceritat, tampoc diu res que no hagi practicat.

DC

Després tenim el DC que no es creu ni les seves pròpies paraules. Ens parla de respecte i empatia entre empleats i directors com si tots fóssim companys en el mateix viatge, però s'oblida que els que estem en oficines som els únics que remem dia rere dia i només vam rebre pressions i males paraules.

On està l' empatia i el respecte en les formes i aquest lideratge que tant se'ns està esmentant?
Perquè en el nostre dia a dia del 2021 no ha existit.

En definitiva, un roadshow que ens ha mogut l'ànim cap al desànim al constatar que els nostres estimats caps estan a la banda de la barana per abandonar el vaixell a la mínima senyal de naufragi, això sí, amb respecte.

Un cop llegida aquesta carta, la nostra reflexió és que les paraules poden estar molt bé tot i que no se les creu ningú. Per això pot haver-hi diferents estats d'ànim en un mateix acte i acabar amb un desànim general.

Quan serà que aquestes paraules deixaran d'estar buides de contingut i es convertiran en realitats per als empleats?

Prou paraules i passem als fets!