1691Doncs sí, amb aquest nou eslògan ens ha sorprès l'empresa. I parlen, sense despentinar-se, de la proximitat, el diàleg i de l'compromís, però amb qui? no serà amb els empleats oi?
És absolutament intolerable que segueixin omplint-se la boca amb lemes conciliadors i sense retirar les mesures forçoses de la taula de negociació de l'ERO.
Perquè vostès ni són pròxims, ni els importa el que realment hauria de ser un dels seus principals pilars, la seva plantilla.
Un ERO en el qual ni s'escolta,ni es parla,
ni es fa, sinó tot el contrari.
¿Es recorden del «Parlem?» de 2002 i «Tu ets l'estrella» del 2011? perquè nosaltres sí. Els empleats d'aquesta Entitat ens sentíem part dels seus eslògans, eslògans que, per cert, van quedar per al record ...
En complicat moment s'atreveixen a treure tan «bonic» lema, ja que estem immersos en un procés de reestructuració una mica controvertit i, al nostre parer, res oportú: 1 ERO per a 2.157 persones de caràcter forçós amb mobilitats geogràfiques provincials, també forçoses.
Vostès NO ESCOLTEN, IGNOREN. Porten molts anys sense escoltar a la seva plantilla, sense escoltar els crits d'n'hi ha prou de tanta pressió, de ja n'hi ha prou de tant malestar laboral ....
I a dia d'avui, es presenten venent el seu llibre a la taula de negociació sense escoltar els sindicats, que som la veu dels treballadors.
Vostès NO PARLEN, IMPOSEN. No donen el seu braç a tòrcer, no volen modificar els seus plantejaments inicials i seguim enrocats en una «negociació» que no avança.
Vostès NO FAN, DESFAN. Desfan la relativa pau social que ha imperat en aquesta casa, així com la sintonia que ha caracteritzat les relacions laborals d'aquesta Entitat, ¿serà perquè estan deixant aquesta negociació en mans d'un prestigiós bufet d'advocats?
Avui tornàvem a aquesta taula de negociació amb l'esperança que realment posessin en pràctica el seu lema, el seu eslògan. Que no fossin tan sols paraules sinó fets i que la seva plantilla, per fi, tornés a sentir-se orgullosa de la seva empresa.
Però què va! Ens tornen a sortir amb una oferta de les seves mesures que segueix sent ridícula, Primer perquè segueixen sense retirar el caràcter forçós de les mateixes i segon perquè són absolutament insuficients:
NO RETIREN LES MESURES FORÇOSES
Un cop més, SECB ens anem amb l'amarga sensació que a vostès no els importa absolutament res els seus empleats.
Vostès diuen «Escoltar, Parlar, Fer»,
els empleats percebem
«Ignorar, Imposar, Desfer»
SECB ENS TORNEM A AIXECAR DE LA TAULA.
Ja ho vam dir, amb aquestes condicions no arribarem a cap acord. Retirin de la taula tots els processos forçosos i reprenguem la via de la negociació. La plantilla no mereix el contrari.
Només es parla d'indignació entre companys. No podem cedir. Hem de donar-ho tot o asseurem precedent.
El bufet Sagardoy ha estat habitual en negociacions de CBK. La seva «extraordinària capacitat de negociació» va portar a 2015 en ple ERO de Barclays-CBK al fet que els empleats arribessin a iniciar accions mai vistes en el sector bancari espanyol.
Per a mostra un botó:
https://www.elconfidencial.com/empresas/2015-01-23/guerra-en-barclays-los-trabajadores-echan-a-los-sindicatos-y-fichan-a-jimenez-de-parga_628981/
Amb aquestes condicions dubto que marxin voluntàriament molts empleats i empleades
NI UN PAS ENRERE.
Ànim.
DRECERA DE LLADRES. SI EN 2013 S'ACORDO UN ERO A MILLORS CONDICIONS QUAN L'EMPRESA ESTAVA EN PITJOR SITUACIÓ (MENYS BENEFICIS, LES LLISTES D'ATURATS IN CRESCENDO, IMMOBLES ADJUDICATS que minvaven COMPTE DE RESULTATS), o ARA ELS NOSTRES GESTORS ES VAN A OMPLIR LES BUTXAQUES A LA NOSTRA COSTA, O Als GESTORS DEL 2013 SE'LS »VA SER CAP. Jo aposto PER LA PRIMERA OPCIÓ.
Tant com es va lluitar durant tants ańus per aconseguir el que avui en dia tenim, com ho consentim cada vegada seran pitjors les condicions.
Molt bé nois, i estarem disposats a el que faci falta perquè ens escoltin !!!
Crec que flac favor els està fent posar un "relator" "Inquisidor" o com vulgui que l'anomenem, tant per als que ens anem com per als que es quedin, es va a respirar un aire diferent després d'aquest procés. Ja no quedarà res del "ànima de La Caixa"