1723En aquests últims dies a CaixaBank no hem estat ni Anna, ni Maria ni Pedro, després de la signatura de l'Acord de l'ERO hem estat col·lectiu A, B o C. En les oficines, als passadissos de les DT, en tots els llocs, només s'ha parlat d'una cosa:
Ets A? Quina sort! Llavors marxes!
Com m'agradaria tenir 10 anys
més per poder anar-me'n!
Se'n vol anar fins Victor Sauler
Avui ja coneixem les dades d'adhesió a l'ERO. Diuen que ha estat un rotund èxit ja que, per a un ERO previst per 2.023 persones, s'han apuntat ...
2.971, quasi 1.000 persones més!
Però això és un èxit per a qui? ¿Per a l'empresa que pensava que no s'arribaria a aquesta xifra? ¿Per als sindicats signants que han sabut negociar unes bones sortides? o ¿per a tots aquells empleats que estan fins al monyo de treballar en aquesta empresa per tantes i tantes raons que ens ha donat en els últims temps aquesta nova Direcció?
Doncs segurament tots estaran contents, tot i que hi ha algú que hauria de fer una reflexió: Senyors de Direcció, facin-s'ho mirar. Els seus empleats no volen seguir treballant en aquesta Entitat. Les seves pressions i mala gestió del personal aquesta acabant amb la salut, física i mental dels seus empleats.
Tothom vol sortir corrents.
Quan l'empresa comuniqui quines adhesions són les afortunades tindrem dues reaccions: la de la profunda alegria i la de 1.000 persones amb la tristesa més absoluta. Tristesa perquè no se'n poden anar. Hi ha res més trist per a una empresa que els seus treballadors no es vulguin quedar?
Tots els companys que s'aniran amb l'ERO, s'ho mereixen i molt. Han contribuït a construir aquesta Entitat, que d'una banda ens ha donat molt i últimament ens ho està traient a cop de pressió, objectius inabastables, mà dura, polítiques comercials equivocades i sancions d'auditoria extremes.
El preocupant és que la majoria dels empleats es volen evaporar perquè no aguanten més i corren espaordits cap a la porta de sortida. Si els empleats que han lluitat per treure els comptes del banc es volen anar i els que no ho van a poder fer ploren per les cantonades,
és evident que des de l'Entitat alguna cosa
no s'està fent bé.
Cada vegada hi ha més casos d'estrès i depressió entre els empleats. Avui ningú vol ascendir ni ocupar llocs de responsabilitat, perquè això suposa no poder viure i no poder conciliar i tot per pràcticament el mateix salari.
problemes i desenvolupar solucions pràctiques i reals,
estan desmotivats i se'n volen anar.
Fuga de talents
La Direcció hauria de reflexionar davant aquesta fugida de talents, que no poden romandre més aquí, perquè treballar avui a CaixaBank és com transitar per un "camp de mines", per un planeta en el qual falta l'oxigen. Aquesta Entitat ha de saber que:
la fugida de talents és un virus que assola a les organitzacions mal gestionades.
En aquesta era de canvis constants, CaixaBank, els seus directius i els responsables de les àrees de Recursos Humans han de reescriure les regles d'organització, desenvolupament i gestió per poder per fer una entitat atractiva i retenir una força laboral líder en el sector.
Una cosa passa en una entitat, a la qual els joves prefereixen rebutjar per treballar en un supermercat o ferreteria, a més que d'inici paguen bastant mes, viuen millor.
Ja no és que es fuguin els talents és que no arriben
Totalment d'acord perquè l'empresa pretén estalviar costos laborals amb un ERO. Els que estem en el grup A normalment som els de major sou, fins i tot sent empleats sense càrrec (ja sigui per triennis, categories consolidades, etc), a més que som els que ens queda menys per arribar als 65.
Per això, subscric el de l'edat, perquè a més som empleats que portem aquí més de 25 o 30 anys i això hauria de ser un plus.
Nois de Bcn, jo crec que no han fert ERO a Bcn, perque allà és a on hi mes «capitostos», i esperin el Moment oportú perque martxin a Millors condiciones, espero que ho «apliquin» Menys o Menys a la tropa (el de les Trinxeres)
No podran treballar en cap altra empresa. Totes segur que d'una manera o altra entren en conflicte amb algun dels productes que es ven a Caixabank.
Doncs Begoña segueixo sense veure la utilitat de la comissió perquè en l'acord queda prou clar qui es pot anar i qui no i quants.
Jo, com molts altres, es podrien anar en el grup A però una clàusula de l'acord m'ho impedirà.
Si el meu sindicat no convenç l'empresa, ja que a seguir uns anys més ...
Jo em vaig a vendre plantes, m'agrada més que una ferreteria, m'encanta veure com creixen amb tots els meus mims, t'ho agraeixen
La prelació sempre la marca l'empresa, no els sindicats
En una ferreteria podrà en mitjana Mark ... no jo!
La comissió de seguiment serveix per aclarir temes que en l'acord no queden clares. La prelació la marca l'empresa, no la comissió però et puc dir que s'intenta (i encara que no t'ho creguis) que es minimitzi qualsevol impacte negatiu cap a la plantilla.
A la pregunta de si una decisió que en una província surtin x + 100 provocarà mobilitat és NO!
i això ho saps tu? No siguis ignorant
Quanta finor en aquest comentari.
Mai tant amb tampoc.
No es diu, o almenys jo no ho he vist, quan es reuneix la comissió de seguiment per tractar els casos que es queden fora de l'acord per no complir algun dels seus requisits.
Per que si al final és per canviar les quotes, perquè serveix aquesta comissió. Per fer això no cal cap discussió. L'empresa al final fa el que vol.
I per cert si en una província sobra X empleats (sempre segons l'empresa) i a la fi es van X + 100, com cobriran aquestes vacants? ¿Amb trasllats forçosos d'altres províncies? ...
L'acord preveu, per als del grup A, que podran treballar en el futur en una empresa l'activitat no entri en conflicte amb Caixabank.
Si a algú li vol contractar una ferreteria, podrà? , No entra en conflicte amb l'activitat de CaixaBank?
ERO injust. S'ha discriminat per lloc de treball i no per edat. Companys del grup B i C que sortiran abans que uns altres del A per la sort de treballar en una o altra ciutat. Es podien haver fet les coses d'una altra manera més justa però es va signar al final de pressa i corrents. Ho sento pels companys de Terol i Barcelona, però almenys a ells no els han posat el caramel a la boca; però a tots els del A que ens hem apuntat i seguirem treballant: una autèntica putada, pitjor no es pot fer. Ho sento, és la meva opinió i la de molts.
Ni tan sols calia arribar a un ERO: simplement, amb veure la quantitat d'anys que fa que sortim de la «llista d'empreses més desitjades per treballar», n'hi ha prou.
M'encanta l'estil directe, valent i de defensa dels treballadors d ' "Un ere reeixit i una gran fugida de talents". Posa a parir a la direcció i recursos humans de manera intel·ligent
Mai una empresa de tal característica et acomiadaria amb 20 dies .... no siguis incoherent ....
Els de Bcn, estem a l'espera, ja no podem deixar la nostra salut al marge d'alguns, moltes baixes per ansietat, suposo que és el que vol l'empresa, DVI, s barates a costa de la salut
Ha, ara m'incorporo després d'una baixa per estrès i ansietat, em canvien d'oficina però una excompanya avui ne ha dit que en el seu «Store» hi ha 3 persones de baixa, 2 per depressió i que no tenen pràcticament ajuda, després els metges veig que porten unes directrius ... La meva esperança és que em queda poc, a veure que passa a Bcn
No estic d'acord amb un comentari que compara dues magnituds antagòniques.
Comparar «la Caixa» i CaixaBank és com comparar Déu amb un malvat.
Jo era i sóc treballador de «la Caixa», malgrat ells, i mai m'he considerat treballador de CaixaBank ni sequaç d'aquests esbirros.
Per la qual era la nostra empresa vam donar tot. Per aquesta, desitgem desaparèixer.
clar, truca al alliberat de la teva zona i et donarà les dades per províncies. Suposem que l'empresa sí limitarà a 100 la sortida dels B.
Totalment d'acord.
Totalment d'acord.
Ara la major dubte és que serà del col·lectiu B. Es va a limitar la seva sortida a 100 empleats a tot Espanya?
a més, la premsa va plena de dades d'algunes províncies. Podem conèixer el nombre de sol·licituds per províncies?
Si teniu alguna resposta, aclararíais bastants dubtes
Jo no m'he apuntat però si hagués places il·limitades ... .Els diria adéu ... .es INSUPORTABLE el dia a dia en una oficina ... ..estoy de ALARMES ASSEGURANCES SAMSUNG i altres merdes que endollem fins al mateix ...... .tot perquè uns pocs es forrin i els altres posem la cara i pel que veig la SALUT ... ..
Vivim una sola vegada PERÒ La Caixa-Caixabank-o el que es digui es quedés, guanyés més o menys i s'oblidés de tots nosotros..me sento utilitzat per directors Danes Dt perquè ells surtin a la punyetera FOTO i nosaltres per la punyetera pORTA ...... que trist futur ... ..per sort estic més a prop de la porta avui que ahir ... .un dia menys
Estimat Victor Sauler
Potser hauria estat millor que et acomiadessin amb 20 dies per any treballat? Segur que no.
Salutacions
Signant la modificació de les condicions laborals que s'han acceptat pels sindicats en poc es va a millorar la situació dels que es queden ... Dir es diu el que es diu i fer es fa el que es fa ... Salut
Company, com es nota que, com jo, t'has criat en aquesta casa, des que érem unes criatures hem lluitat per tirar endavant la nostra estimada empresa, i vam plorar quan veiem que se la volen carregar uns intrusos que no porten els colors, que poc a poc ens envaeixen i que no entenen els fonaments que han sostingut està Entitat des del principi.
La reflexió que feu és veritat i evident, alguna cosa no va bé i hi ha molt recorregut per tornar al camí de l'excel·lència en gestió de persones. L'empresa hauria de reflexionar sobre aspectes com ara:
1) Riscos per a tots per imposar una visió a curt termini de negoci,
2) La barbaritat que suposa reduir el mesurament del talent exclusivament a un sistema pervers de mesurament: IEC, IECV,
4) Demanar vendes per empleat lineals, evidentment facilita el disseny de la planificació comercial per al DT, DC, DAN, però és una altra barbaritat i una falta de professionalitat en no contemplar les diferències de capacitat comercial entre oficines, per estructura de negoci, per localització, .... Treballin una miqueta més, l'oficina "potser" vegi llavors el que moltes vegades no es veu ara: "reptes ambiciosos però possibles",
3) hauria de valorar la "palanca" per al negoci que suposa tenir a la gent contenta: cultura del reconeixement (sobretot, quan les coses no surten, però s'ha treballat dur i BÉ, perquè reconèixer i felicitar quan tot surt, ho fem qualsevol ...).
4) Que la plantilla percebi, que "des de dalt" s'ocupa de que TOTS els superiors anteposen EXCEL·LÈNCIA, PROFESSIONALITAT i INTEGRITAT en la seva activitat de demanda comercial. No és políticament correcte dir-ho, però hi ha qui freguen el "tot val" ..., ja n'hi ha prou de mirar cap a un altre costat per part de la direcció.
5) ...
Enhorabona SECB una vegada més per aquesta reflexió. La direcció hauria de recollir positivament certes reflexions com la que preteneu, sobretot quan "no costen un duro" i apunten cap a excel·lència de negoci.
Totalment d'acord. És la pura realitat a la nostra empresa.
Es pot dir més alt però no més clar ... .totalmente d'acord amb fins a la ultima coma escrita ... senyors de la direcció ... .hubo XNUMX dia que fins al mismisimo imperi romà, amos de món, se'n va anar a fer punyetes ... tinguin molta cura i no siguin curt placistas ...