Assistim des de fa anys a una transformació del model de negoci de CaixaBank, els efectes negatius sobre la salut de la plantilla i les condicions de treball a la xarxa d'oficines hem denunciat, des SECB, repetidament.

En aquesta ocasió ens referim a l'impacte d'aquests canvis en els processos disciplinaris i en la tipologia d'incidències que s'acaben sancionant.

La realitat és que la intensificació del missatge comercial no ha anat acompanyada del preceptiu augment de la cultura i els sistemes de control, ni de missatges de prudència, ètica o professionalitat. Al contrari, explícitament o implícitament, s'ha banalitzat la importància del compliment de les normes i procediments i s'ha primat la cultura de l'obediència cega, animant a la plantilla a vendre a qualsevol preu, atosigats pel seguiment ferri dels comandaments intermedis, amb responsabilitats exclusivament comercials.

En un temps en que errors de disseny de productes i procediments de comercialització ha portat el sector en general (i a CaixaBank en particular) a afrontar quantioses pèrdues que han malmès tant la imatge com els comptes de resultats de les entitats (ens referim als derivats de tipus d'interès vinculats a crèdits, les participacions preferents, deute subordinat, manca de diligència i infra dotació de recursos dedicats a la prevenció del blanqueig de capitals, entre d'altres), no sembla raonable que els únics sancionats siguin els empleats que, seguint instruccions i models de comportament erronis, han complert ordres, s'han executat procediments poc robustos i han comès errors incorrent amb això en situacions sancionables sense consciència.

Són els últims en la 'cadena de producció',
l'esglaó més feble.

Mai, en cap cas, s'ha dirimit responsabilitats més enllà de l'actuació dels empleats de les oficines, ni s'han analitzat patrons associats, per exemple, a zones geogràfiques o a determinats comandaments intermedis, ni s'ha prioritzat la solució ex-ante i la prevenció. I les actuacions d'auditoria en que solen basar els seus expedients disciplinaris no van més enllà; es limiten a determinar els incompliments de normes i procediments. I ja que l'activitat de 'animació comercial' dels comandaments intermedis no està procedimentada, no es poden establir incompliments ... així de trist.

I el cas és que les sancions per pràctiques de venda mal enteses (o mal dissenyades) van en augment, i l'Entitat, més enllà de rectificar, es limita a seguir sancionant les 'noves' males pràctiques ... Igualment, el major pes del missatge de negoci respecte al missatge del compliment ha portat a altres incidències col·laterals, per desatendre tasques 'sense valor afegit', com ara:

el recompte de l'efectiu, ia un augment rellevant
de les pèrdues per diferències de caixa.

Reconeguem-ho, un model basat en tal agressivitat comercial ha d'anar, forçosament, acompanyat de procediments automatitzats, que no permetin l'incompliment, i de sistemes de control robustos, orientats a la detecció i a la prevenció, no a la sanció. I pretendre que els empleats de l'entitat coneguin i compleixin amb totes les normes i procediments no controlats automàticament pels sistemes, en un entorn de pressió per la venda és, senyors, una irresponsabilitat.