1833No fa gaire es va publicar el rànquing de les millors empreses
per treballar al 2019, i pel que sembla, no hi ha sorpreses.
On és CaixaBank?
Després de molt tirar avall en el llistat, el 2019 estem en el lloc nº40. Això no és una novetat, ja que l'any passat érem el nº17, el 2017 el nº9, el 2016, el nº13 i el 2015, el nº12.
Doncs no! Només cal fer una ullada a les oficines.
Les «motivacions» principals dels nous per no recomanar a la nostra estimada empresa són les que ja sabem:
- Pressió fins a l'extenuació.
- Jornades interminables.
- Nul espai per a la creativitat professional.
- Desenvolupament professional centrat en vendre, vendre i vendre, per no dir, forçar fins malvendre.
- I per descomptat, que les condicions econòmiques han deixat de ser tan beneficioses per «als nous».
en aquesta empresa uns anys,
Què diria l'enquesta?Doncs el mateix! CaixaBank no és l'empresa que ens va enamorar, ni als que van començar a final dels 90, ni als més antics, als quals l'empresa gairebé ja no vol, ni als penúltims a entrar, allà per final dels 2000.
El que sigui!Mòbils, cotxes, rentadores, assegurances, moltes assegurances, ... i que dediquis poc temps a hipoteques, préstecs per a empreses o inversió, qui fa ja comptes de crèdit ?, i promocions?, ...
Això sí ... en les enquestes de clima laboral, o se les inventen o només contesten els que encara estan enamorats, perquè ningú es creu el que diuen ... només cal fer una volta per les oficines per veure-ho.
Hola Jordi, gràcies pel teu comentari.
Òbviament, si compares els salaris, i l'estabilitat que tenim amb els de l'empresa tipus espanyola, vam sortir guanyant.
Aquesta entrada no pretén comparar a l'empleat de CaixaBank amb el de l'empresa privada, sinó només descriure quina és la nostra realitat.
Però sento dir-te que CaixaBank dista molt de ser la millor empresa d'Espanya. Ho va ser en el seu moment, sense cap dubte, però avui no ho és.
Per exemple, et puc dir que els nous empleats (a Barcelona o Madrid fonamentalment) se'n van de l'Empresa en un percentatge molt alt. No els compensa la pressió diària, la pressions, les jornades extenuants ... amb els salaris que tenen.
D'altra banda, no t'imagines quants empleats estan de baixa per depressió, o han de medicar-se per anar a treballar, diàriament.
No deixes de tenir raó respecte a l'estabilitat laboral, que «al carrer fa molt fred», i que els salaris, per als que portem uns anys, són molt molt bons, però no tot és or el que llueix.
Et convido a que llegeixis alguna entrada més i veuràs com és la situació.
No sabeu la sort que teniu de treballar en el millor lloc d'Espanya. I sinó us ho creieu canviar-los a veure que tal us va amb els sous dels horaris i sobretot amb la guillotina de l'acomiadament.
Sou els més afortunats de l'mercat laboral privat. Si no ho ho creieu, sortiu fora ... ah no que la majoria porteu de 20 a 30 anys aquí. Impensable en qualsevol altra empresa a Espanya. Sou conscients que és gairebé impossible que us acomiadin? ¿.
És lamentable. Els empleats de la xarxa d'oficines tan sols AGUANTEN en el seu lloc pel salari que perceben, mentre expressen la seva enveja sana pels «afortunats» que han aconseguit sortir.
A ningú li agrada el que fa en el seu dia a dia: col·locar morralla que tan sols busca el lucre a curt termini d'uns pocs. De res serveixen els coneixements, experiència i confiança que puguis transmetre als clients per aconseguir una rendibilitat i relació en el mitjà-llarg termini. Aquí només es premia / promociona / reconeix al qual encasquete les escombraries de torn.
Contradiccions contínues entre els diferents departaments: Comercial, Riscos, Auditoria, ... i, al mig, els empleats de la Xarxa.
Tensió continua per la desmesurada pressió comercial, tensions cara a el públic, continus temors per possibles auditories, incompliment normatiu per llacunes en la seva interpretació, ...
Però tot això és igual ... l'única cosa que es pretén és que quedi un 10% de la plantilla actual, i això sí: que no falti el voluntariat obligat, que també hi ha rànquing.
SENYORS, HA VIDA MÉS ENLLÀ.
..i de dir els que venim d'altres entitats? Valor »0" patatero, ens van treure els nostres càrregues sense cap raonament després de tota una vida i una carrera, això no compta? , No és expericiencia? .I a sobre agrair que no ens quedem al carrer ..Motivación, que motivació si estem amb sensació com si fóssim empleats de segona o tercera ..
Venem perquè se'ns demana, perquè és el que hi ha i ho hem de fer, és la nostra obligació, per això ens paguen., Però, fins a quin punt?
En el passat el millor que et podia passar és que et cridessin per treballar en Caixabank ...................
en el present el millor que et pot passar és que et truquin per al proper ERO.
I no tornar més ......
Talent i consideració de talento.-El problema és que no hi ha una eina de mesurament de «aportació de valor» des que ingresses a Caixa fins que te'n vas. Sí, de llarg termini, que computés suma de beneficis aportats i també restés perdudes incorregudes al llarg de la teva vida laboral a Caixa.
Si és així, alguna que altra carrera meteòrica, ja que no ho seria tant, o fins i tot l'aparent Aportacion de Valor es quedava en zero o en negatiu .... i de ser així també resultaria que gent que mai ha encapçalat cap rànquing, resulta que ha aportat molt VALOR des que va entrar en Caixabank.
El curt termini, en absència de planificació am / l termini, és nefast per a la salut:
* La pressió és inevitable, per qüestió de calendari.
* Deixa de banda veritables habilitats professionals que condueixen a guanyar en confiança, perquè requereixen Parlar de veritat, Escoltar de veritat al client, i Fer en conseqüència.
* El treball no se't valora quantes tasques fas que no van a un IEC, i en canvi, són obligades (compliance) o són necessàries per aconseguir lleialtat / confiança d'un client ?.
* Oblida't de ser objecte d'un reconeixement per la teva feina, per el teu esforç, BEN FET malgrat un resultat inferior. Felicitar quan surten les coses ho fem tots, quan les coses no surten les coses però s'ha treballat bé, només feliciten els GRANS.
En fi, hi ha més. Com et solen recordar els caps molt sovint quan vas malament en alguna cosa ... »hi ha molt per fer», sí, però en gestió de persones.
Fins a la pròxima.
Hola a tots ... que raó teniu ... com ha canviat la nostra «estimada Caixa» ... com ha canviat els que vam viure la Caixa i ara vivim Caixabank ... se l'estan carregant, encara que per sort per a «ells» comptem amb grans professionals que mantindran viva la flama de «la Caixa», però ¿fins quan? ...