Sense voler fer sang sobre l'esdevingut la setmana passada pel que fa a la gota freda al litoral Mediterrani, s'ha tornat a veure que CaixaBank no ha donat la talla.

No culpem CaixaBank de les pluges torrencials, ni al desbordament dels rius, ni que els carrers semblessin rambles, però si ho fem per l'escassa, més aviat nul·la preocupació pels seus empleats, com dèiem en «Cinisme nivell Déu".

Cap dels seus directius ha estat a l'alçada: ni DT, RRHH, DC, DAN ... sent aquests el reflex de com és aquesta empresa:

Sense Ànima.
 Potser per això hem canviat de lema!

Qualsevol temps passat va ser millor

Qualsevol temps passat, sempre va ser millor. És trist però cert. Qualsevol època passada en aquesta empresa sempre va ser millor que l'actual, i no ho diem per:

• La pressió desmesurada, que fa el dia a dia de les oficines molt difícil de dur, encara que els empleats se superen cada dia, i porten a l'empresa cada vegada a cotes més altes.
• Els mesures traumàtiques que l'empresa ens planteja any sí i any també, com DVI 's unilaterals (amb la columpiada posterior que els va fer rectificar); amb un ERO cada 3 anys, el qual és cobert sempre molt per sobre de les necessitats (el que explica la desafecció dels empleats i el seu afartament).
• L'intent de negociacions d'acords sense venciment que els són lesius (denúncia de l'acord de préstecs), i altres exemples més.
• El paper mullat en què s'han convertit els acords que signen. Qualsevol escletxa semàntic és utilitzat per «manipular» l'acordat.
• La política del fuet i la pastanaga instaurada des de fa uns anyets, mitjançant la qual, amb l'excusa d'uns milers d'euros de premi, s'exigeix ​​a les oficines un nivell de producció difícil de mantenir en el temps.
• La visió a curt termini del negoci. Avui et premien si vens en campanya un Samsung Note S10, però si no està en campanya, no compta. El negoci tradicional és injuriat, excepte si va a comissió (molta comissió).
• La poca serietat a l'hora de pagar incentius, discrecionalitat dels bonus, ... Per fi, ja estan regularitzats la major part dels incentius, tot i que d'alguna campanya no s'ha tornat a saber res.
• El mal-tracte als empleats davant tancaments i integracions, sent en molts casos, els últims a conèixer els fets.
• El doble missatge que s'envia a l'accionista i l'empleat, en què per al primer, tot és fantàstic, i per als empleats, tot és catastròfic. Llegir la justificació de l'ERO que l'empresa adjuntava a cada desvinculat, era per posar-se a plorar. O millor, per sortir corrent! Aquest doble missatge està sent utilitzat actualment per amenaçar la plantilla.

Qualsevol persona que hagi estat fora
de CaixaBank un parell d'anys, i torni,
no la reconeix

Hi ha molts més casos, aquests només són uns exemples. Ho diem perquè l'empleat ha deixat d'importar a CaixaBank. Cada vegada tenim més clar que som un número, CaixaBank s'ha deshumanitzat !! És una pena, però, l'anterior president de CaixaBank no ens duraria tota la vida.

Tant vens, tant vals!

Doncs això, que qualsevol temps passat va ser millor, i només vostès,
Srs. De la Direcció, poden esmenar-ho. Facin que ens sentim orgullosos de pertànyer a CaixaBank, com sí ho estàvem fins fa no gaire temps.