Tal com es va acordar a les passades reunions dels Observatoris Sectorials d'Estalvi i Banca, les reunions següents tindran lloc els propers dies 15 (per a estalvi) i 20 (per a banca) de setembre, on per part de SECB–FINE esperem que les Patronals es pronunciïn a favor de la reobertura de les taules de negociació dels Convenis i que puguin culminar en una revisió dels nostres salaris sobre la base de l'article 86.1 de l'ET.

Molt s'està parlant d'aquest tema durant els darrers mesos per part, no només dels mitjans de comunicació, sinó d'aquells sindicats minoritaris que, volent treure profit electoral d'una situació tan negativa per a la plantilla, preparen les seves capacitats premonitòries amb el "ja ho vam dir" o "per això no signem el Conveni", en lloc de sumar forces i exercir la responsabilitat que ens correspon.

Ens preguntem per què aquestes persones dirigeixen sindicats minoritaris, alguns fins i tot sense força de negociació, en lloc de treballar per al Fons Monetari Internacional, amb tot allò que saben.

Durant el període de negociació dels convenis
de Caixes d'Estalvis i Banca 2019–2023, la situació econòmica no tenia res a veure amb la que
estem vivint actualment.

Les negociacions es van desenvolupar en ple inici de la pandèmia, amb un entorn de tipus que continuaven sent especialment baixos i polítiques monetàries expansives per lluitar contra una possible recessió. De fet, la banca anticipava durant aquestes dates que els tipus d'interès es mantindrien negatius fins al 2031. I a més, en aquest període, la inflació a Espanya es va arribar a situar en negatiu tancant l'any 2020 al -0,5%, cosa que no feia presagiar aquest canvi de rumb tan dràstic de l'economia.

En aquest context vam haver de dur a terme una negociació duríssima, sense el suport dels “pitonisos” que avui diuen haver-ho anticipat i sense clàusula d'ultraactivitat a què aferrar-nos, cosa que feia perillar les nostres carreres professionals o la meritació de triennis, entre altres coses, de no arribar a un acord. Que això, estimats visionaris, també cal explicar-ho.

Però la crisi energètica iniciada el 2021, el fort increment de la demanda després dels pitjors moments de la pandèmia, la crisi dels transports i la guerra d'Ucraïna, han capgirat l'economia, amb els efectes que tots coneixem i amb els que vam tancar un any 2021 amb una pujada de l'IPC del 6,5% i d'un 10,8% el juliol del 2022.

Per això des de SECB–FINE sol·licitem a les Patronals una revisió salarial en base a circumstàncies extraordinàries sobrevingudes, que han modificat de manera substancial les previsions sobre les quals es va pactar el nostre conveni.

CECA i AEB van demanar temps per analitzar la situació, no des d'expectatives sinó des de fets consumats, cosa que ja s'ha produït durant aquests mesos, culminant amb l'anunci per part del BCE dijous passat, de la pujada més elevada de tipus d'interès de la seva història, situant-los en l'1,25%, cosa que, de passada, dispara els ingressos via marge d'interessos.

Queda clar que la pèrdua de poder adquisitiu de la plantilla és directament proporcional a l'increment del benefici de les empreses del sector financer, causat precisament per l'adopció de mesures per frenar la inflació desbordada.

O el que és el mateix, mentre les plantilles que ens deixem la pell dia a dia ens empobrim, l'alta direcció i els consells d'administració s'enriqueixen perquè ells sí que s'han revisat els sous.

Des de SECB–FINE no ens aturarem en la nostra defensa dels interessos i drets de les plantilles del Sector Financer, exigint la revisió dels salaris, com sempre ho hem fet, per convicció, per responsabilitat i per justícia.