Durant aquests últims mesos hem viscut una de les circumstàncies més especials i greus dels últims 100 anys. La pandèmia de l'COVID-19 ha arrasat les economies de tot el món a més de cobrar-se un elevat preu en vides humanes.
En aquests temps dels que malauradament encara no hem sortit, els nostres clients, com la resta de la població, han patit unes conseqüències familiars i econòmiques que es van a perllongar durant molt de temps.
I davant d'aquest desastre global,
Quines mesures ha pres el nostre DT per cuidar el seu equip?
Mantenir els objectius de negoci en
tots els fronts malgrat l'aturada econòmica.
Pressió, pressió, fuet i fuet com si no hagués passat res.
I així, des de fa més de 10 anys.
Teletreball: no per a qui ho necessita sinó per a qui
li convé a la direcció. INCREÏBLE però cert.
Mesures de conciliació de cara a la galeria que
des de la DT animen a no sol·licitar.
Vacances: s'han d'agafar quan vol el DT
no quan les necessitem. Faltaria més.
Control horari: el despropòsit ve des de l'inici.
Cal fer hores extra però que no se'ns ocorri registrar-les
en el sistema no fos cas que el DT es disgusti. FRAU?
Constants amenaces velades (o no tan velades) de tancament d'oficines, destitucions, etc. L'argument perfecte de qualsevol directiu de segle XXI.
I la pregunta és, QUÈ FARIA UN LÍDER?
Principalment, tenir cura del factor diferencial d'èxit de la seva organització, la plantilla. Sí, aquestes persones que han romàs de sol a sol en els seus llocs de treball arreglant els desgavells de l'ICO, de les moratòries, atenent els clients que acudien sense rumb demanant ajuda, i que han posat en joc la seva salut i la dels seus familiars treballant en molts casos i durant molt de temps sense les més mínimes garanties de protecció.
Com ha dit recentment en una entrevista el guru del management TOM PETERS parlant dels líders actuals, "Aquest és el moment de les nostres vides pel qual sereu recordats i en el qual el caràcter i humanitat de cadascú emergeixen ... o no». I només cal afegir que ara veiem les diferències entre un veritable líder i un simple cabdill ... gairebé emèrit.
