No teníem prou amb la pressió comercial, milions de campanyes, les ordres d'alguns caps perquè fem trampes i irregularitats en la comercialització dels productes per complir amb les joioses campanyes, que ara ens arriben, caiditos del cel, expedients d'auditoria que fan referència al finançament de les assegurances d'Accident Plurianuals.
Sí, heu sentit bé, ja tenim aquí les primeres
imputacions a empleats per incompliment de
normativa que regeix el finançament d'aquestes assegurances.
L'assegurança d'Accidents Plurianual
no era un producte finançable.
Ho vam dir, SECB ho va advertir a la plantilla i ho va denunciar a la Direcció.
Així ho posava en la fitxa del producte. Però sempre hi ha el cap més llest de la classe, que es passa la normativa per l'Arc de l'Triomf, inventant-«fórmules meravelloses» i obligant a l'empleat a cometre irregularitats.
Des SECB, considerem aquest tipus d'imputacions total i absolutament improcedents, ja que tots (i quan diem «tots» ens referim a TOTS) sabem que es tracta de finançaments dirigides, exigides i ordenades per directius de l'entitat.
¿I ara què fem?
Recorda el que no parava de preguntés Pau Donés amb Jarabe de Palo en la cançó, «I ara què fem? » i que, si afinem l'oïda, escoltem que acaba dient «Fem-ho una altra vegada».
A SECB no ens agrada aquest final, pel que estem denunciant davant la Direcció de l'Entitat i actuant contundentment en contra d'aquesta situació, perquè de cap manera es torni a repetir.
Perquè ¿qui pagarà els plats trencats ara?
¿L'empleat que l'únic que ha fet és acatar les enverinades ordres comercials? O hauria d'assumir la culpa el superior que, per pel seu propi benefici i lluïment individual, ha obligat a realitzar aquesta acció?
I és que, els empleats podem semblar ximples, però créannos que no ho som ni un pèl. Sabem que, probablement, el problema radiqui en què a l'Entitat li està constrenyent (i castigant) el Regulador en el sentit, com és lògic, de desistir d'aquests finançaments.
Però, senyors de la Direcció, això no és problema dels empleats, és a dir «el seu» problema per induir a això.
La hipocresia, fal·laç i interessada, no pot arribar a aquests extrems, sancionant als empleats pel que directius de CaixaBank han reconegut com a impost per ells mateixos, tot i que contradeia les normes establertes.
Des de la Direcció diuen que estan interessats en eradicar aquesta pràctica, però ¿què passarà amb els empleats que ja se'ls està castigant per ser obedients i complir les seves ordres?
Necessiten que des SECB els diguem com acabar amb tot això?
Doncs mirin vostès, primer han de indicar-ho als seus comandaments intermedis. Ordenin, però de veritat, que no es duguin a terme aquestes pràctiques irregulars i prohibides. Ja n'hi ha prou de fer trampes!
I en segon lloc, eximeixin de tota culpa als companys que se l'estan jugant davant un expedient d'auditoria.
