La part de l'acord que es manifesta en xifres (primes i compensacions en general) no necessita cap argumentació per deixar clar que:
és el millor ERO signat
mai en la nostra empresa.
Si sobre gustos no hi ha disputa, pretendre discutir sobre aritmètica deixaria en ridícul a qui ho intentés.
Però vam tenir el risc que aquest acord no arribés a ser.
En un moment de la negociació, el tancament de CCOO i la desconfiança de la direcció cap a la plataforma li van fer témer per la impossibilitat d'arribar a un acord i:
plantejar executar el
ERO unilateralment.
Què té aquest acord d'especial?
D'una banda, que, en una situació en què les sortides s'esperen sempre pitjors que les anteriors, l'acord és, com dèiem, objectivament millor. I, d'altra banda, l'obstinació a trobar solucions imaginatives que eviten els efectes que podrien ser adversos de l'acord.
Posem quatre exemples:
En primer lloc, l'augment de les oficines S1 posa a més companys en la situació duríssima de treballar sols; aquest dany objectiu es suavitza deixant a aquestes oficines exemptes de reptes de campanyes que moltes vegades són d'impossible consecució en localitats tan petites. De ser una situació evitable (treballar sol), a una situació que més d'un voldrà (treballar a gust).
En segon lloc, el cobrament de la prestació en forma de renda augmenta el percentatge percebut, Segons casos, en un 7% o 8% sobre el net que es cobraria en pagament únic.
En tercer lloc, el protocol de trasllats limita radicalment l'arbitrarietat en l'aplicació dels moviments.
En quart lloc, l'increment d'oficines Store es veu compensat amb les salvaguardes que, qui ho desitgi, tindrà acomodament per no haver de canviar el seu horari si no vol. Aquests i altres beneficis els podrem comprovar durant l'aplicació de l'acord.
Per què no signa el sindicat majoritari?
Imaginem que els que van ser de Canàries a Balears o els traslladats a Catalunya des de, per exemple, Castella, Andalusia o València en altres acords que sí va signar CCOO no donaran crèdit al que senten. Això de la Comissió de Seguiment té una explicació senzilla: un sistema basat en regles, que ha costat molt idear i negociar, posa moltes traves a l'arbitrarietat. Això és precisament
el que CCOO buscava: l'arbitrarietat.
Es queixa de l'arbitrarietat dels comandaments, però reclama la seva pròpia. Ja es va discutir durant la negociació i ja els va deixar clar que no volíem que els trasllats, si arribés el cas, es decidissin per un sindicat pressionant a la direcció per decidir el nom de la persona afectada. Perquè, que quedi clar,
CCOO no s'ha oposat a la mobilitat forçosa,
s'ha oposat a negociar-la a la taula
deixant un protocol escrit.
El que sempre ha defensat (i consta en acta) és que la mobilitat forçosa es decidís a les Comissions de Seguiment.
Finalment, aquest ERO ha marcat un nou model de negociació a Caixabank.
Aquest model s'ha basat en el fet que els sindicats discuteixin prèviament les seves diferències i arribin a la taula de negociació amb unes línies acordades per tots. S'ha basat en què cadascú deixi a casa l'ego i els càlculs partidistes i aporti el seu gra de sorra a l'esforç col·lectiu. Possiblement això és una cosa que moltes vegades ens has demandat als representants sindicals en les nostres visites.
"CCOO després de veure el redactat actual amb algun aspecte que s'ha incorporat, pensem que si es
rebaixa el límit als 50 kms podríem
valorar la resta de propostes.
És a dir, que encara no havien aportat res a la negociació i tampoc rebutjaven la mobilitat forçosa.
UNIÓ SINDICAL DAVANT DEL #EROCAIXABANK
