Tristament, i cada vegada amb més assiduïtat, alguns caps s'han apuntat a la moda de
«estrènyer fins a rebentar".
No val que:
Els clients estiguin cada vegada més saturats de les nostres «ofertes»,
Que portem unes xifres de producció estratosfèriques,
Que a més siguin moltes «potes» a què atacar alhora (generals, vida, seguretat, sènior, rènting, consum, caixafuturo ... fins a l'obra social).
Que moltes campanyes siguin extemporànies i inoportunes,
Que hi hagi un dèficit de personal important en alguns territoris,
Que el nombre d'empleats assignat no es correspongui amb el real,
Sinó que a més, tinguem un repte extra depenent de la DT.
I tot per què?
Perquè aquests directius puguin treure panxa, i es puguin veure en els seus rànquings «els primerets«. Perquè tots tenim clar que no és pels suculents premis, els fastuosos viatges a NY, ... oi?
Un exemple:
Aquesta DAN, no només té aconseguit a aquestes dates el repte de generals, final d'octubre, sinó que el 56,25% de les oficines projecta el 115%, el 12,5% projecta el 125%, i el 25% estan entre el 88% i 92%. Sol 1 oficina NO projecta res. Doncs per a la DAN és poc i demana una producció per empleat com si fossin
els últims de la taula encara que estiguin els primers.
