De 500 € a 500 € i tiro perquè em toca!

Fa molt molt de temps, hi havia una CaixaBank en la qual es fixaven uns reptes anuals, també anomenats objectius.

Aquests reptes els marcava Direcció, i eren les exigències comercials que es demanaven a la plantilla, a tots els empleats de tot el territori per igual.

Des de fa molts mesos, per no dir que diversos anys, s'ha pres el costum que cada direcció territorial marca els seus, els seus reptes, obviant el que marca la Direcció, tenint per tant, 16 «CaixaBanks», una per cada DT.

I què es persegueix amb aquesta pràctica?
Sortir dpm a la foto!
ÉS ABRIL ... I JA ESTEM ESGOTATS!

Exemple Real

Si les exigències setmanals són de 300 € a 500 €, faci sol, plogui o nevi, a l'estiu o hivern, amb Covid o no, ... quina producció ens estan exigint a l'any?

En 52 setmanes la producció exigida està entre 15.600 € i els 26.000 €.

Si el repte anual de VIDA és 6.400 € (per assolir l'incentiu màxim), per què les exigències no s'ajusten al repte? Per què cal anar sense descans TOT L'ANY? Per què una sobreproducció tan desproporcionada?

I què passa si una setmana no s'aconsegueixen? Doncs s'acumulen per a la setmana següent! AIXÍ ÉS ... i tiro perquè em toca.

Es podria pensar que és el vell truc de demanar més, perquè, un cop s'hagi aconseguit el repte, puguis dedicar-te a una altra cosa.
Doncs no!

L'ambició i el desig de veure dalt en els rànquings és tan forta, que SEMPRE es demana més. Quan arribes a el 100%, et demanen el 110%, i després el 125% ... i així fins a l'últim dia de l'any.

Per no parlar de la situació que s'ha viscut en molts territoris en què es demanava a les oficines tancar determinats reptes en abril, juny ... o eliminar les caigudes el 20 de gener.

Altres Exemples: SÓC UN PRINGAT!

Quan les exigències són d'un nombre d'unitats venudes, a preu fet, quin sentit té?

«Aquesta setmana 1 MBA i 1 PS per empleat», «El dia de l'arrencada del S21, 3 per empleat del primer dia» ... On és el client en aquesta equació? S'ha pensat en la situació de la plantilla: vacances, baixes, vendes en setmanes / dies anteriors, dia del mes ...?

Així, si vens un rènting fora de campanya, ets un pringat per no esperar i oferir als client un campanya, amb el risc del 99,9% que hi hagi sobredemanda i es quedi sense cotxe.

Si vens un Prima Única fora de campanya, ets un pringat perquè podies haver venut un MB.

Les hipoteques, comptes de crèdit, avals, captació d'empreses ... ja ni valen! És que hi ha un repte de CCRs o AVL? Pringat, no els facis!

A costa de què s'aconsegueixen els reptes estratosfèrics?

Bàsicament,

• Patim una sobretensió diària, cada vegada més difícil de portar,
• a costa de «Regals camuflats en vendes» promoguts per les DT a través de les línies Enjoy, Samsung o similar, (se suposa que algú de la Direcció ha estudiat el sentit d'aquest tipus d'operacions?)
• A costa d'alliberar els clients vulnerables per instruccions d'un superior, tot i que ja ens van acolorir la cara amb els ICO,
• A costa de l'ús de «reports» camuflats en prevendes, compromisos, vendes certes, que no fan més que pressionar l'empleat amb vendre a qualsevol preu,
• A costa de moltes situacions de depressió i ansietat,
• A costa de autocontratar tots els productes de l'Entitat per no sortir aquesta setmana a zero. Qui no té contractada una SCA, MBA ... tot i que no li calia o era més car? Qui no ho ha fet amb familiars i amics?
• A costa de la presa d'ansiolítics o medicació per dormir per una part significativa de la plantilla,
• Però bàsicament, A COSTA DE LA NOSTRA SALUT.

TOTS els nostres directius tenen el seu propi rànquing, i TOTS volen sortir bé a la foto.