Ens dóna l'aturada nadalenca a la Ciutat per a la conjectura,
l'anàlisi i la desesperació ...
I és que, per més voltes que hi donem, no veiem cap a on anem ...
i ens preocupa.
Que un Pla Estratègic a quatre anys acabat d'estrenar
s'hagi incomplert en el seu primer semestre de vida
Que el model de negoci sigui un absurd que
no és ni model ni ens dóna negoci
Que es gastin quantitats immundes de diners en l'obertura d'oficines Store que no satisfan ni clients, ni accionistes ni empleats ... tot això sense que se sàpiga quant de negoci més es genera amb aquest model d'oficines respecte del 'model anterior'. I si ho saben no ho expliquen, i si no ho expliquen, per alguna cosa serà...
I és que, a risc de ser puerils, una reflexió ‘a ull’ ens diu que els números no poden sortir: pagament de lloguers astronòmics, reformes faraòniques, locals tancats sense vendre, penalitzacions per incompliment de contractes de lloguer i una oficina de 3000 m2 on se sent el silenci ...
Reducció de
costos operatius?
I els empleats suportant les genialitats dels seus capatassos per vendre el que és invendible ... I els clients, els mateixos, però cansats de que els aclaparin i els obliguin a canviar els seus hàbits.
Aquestes perles passen en un món, què anomenarem el dels Huns. .. Els Hunos, que van rematar l'Imperi Romà. I després hi ha l'altre món, el de .
Els Altres torturen els números perquè surtin, practiquen la comptabilitat creativa, retallen, pinten i acoloregen plans estratègics, intenten convèncer mercats i supervisors, fan road-shows, presentacions de resultats i webcasts, i intenten moderar la voràgine de les hordes bàrbares. .. ..
Pels Huns, «els vius» són ells ...
i Els altres simplement hi són.
