Múrcia: La cursa cap a l'infern

Múrcia: La cursa cap a l'infern

Visió client, reptes pactats, bones pràctiques comercials i motivació d'equips. Ingredients amb què és impossible no assolir la felicitat plena.

Aquest és el món paral·lel en què viu la Direcció.

Campanyes de col·locació com sigui, reptes impostos, seguiment de compliment asfixiant i pressió desmesurada.

La cruel i trista realitat quotidiana.

Si els teus números són satisfactoris, no importa. Rebràs el tractament de xoc de manual: trucades, links, reunions i exigències de major producció. Si no ho són, aquestes en zona de perill. Seràs "gestionat", ara de forma més personalitzada i "motivadora". Més trucades, informes, plans de millora, trasllats ...

I això anant bé!
Molt ens temem que només és el principi

¿Recordem la figura del "desubicat"? Es diu d'aquell professional que realitza funcions inferiors al seu nivell professional. Vam arribar a tenir en l'empresa fins 4.000. Encara que correm el risc que ens diguin que prejutgem, "alguna cosa o molt d'això, coses veredes, Sancho".

l'Origen

Però, On està l'origen d'aquesta situació?
L'inventor del repte aspiracional va posar les bases.

Un primer esforç per a la meta volant, un segon esforç per compensar possibles caigudes, un tercer esforç per superar el repte aspiracional perquè som tan bons que ens mereixem més, un quart perquè la DAN no està en la situació que es mereix, un cinquè perquè el DT no es veu ben reflectit en el rànquing. Així fins a l'extenuació, fins que algú rebenti. Concepte pervers el de repte aspiracional on els hi hagi, doncs deixa tota previsió institucional en un paper mullat.

Ens preocupa en gran manera l'espiral en la qual ens movem. Si sortint les xifres tenim tot això, què passarà el dia que no surtin? Ho estem comprovant amb el nerviosisme evident per la marxa de la campanya de televisors.

Un cas més de manca de lideratge i de pèrdua de papers davant la plantilla.

LA CARRERA CAP A L'INFERN

¿Què demanem?

prescrivim al DT Andalusia Oriental - Múrcia que segueixi el seu propi tractament i que sigui ambiciós i, per tant, aspiri a que els seus èxits no s'alcin sobre el benestar personal i familiar de la plantilla.

La DC de Múrcia, En escassos mesos, ja ha demostrat que compleix l'efecte multiplicador que es buscava, però en tots els sentits, ja que també multiplica l'exigència, la pressió, l'ambició, en definitiva, propaga el "virus del cercle pervers" que descrivim, amb major eficàcia. Si multipliques un cercle infernal el resultat pot ser que ens abrasemos tots.

Tant el DT Andalusia Oriental - Múrcia com el DC Múrcia
haurien de "modular" les seves expectatives i ambicions.

Els números no es ressentiran i la plantilla ho agrairà.

 

Secció Sindical Múrcia
Rafael Manresa
Imprimir amistós, PDF i correu electrònic
  1. L'entrenador té una exigència descontrolada cap als empleats que van com pollastres sense cap. L'important per al és la meta volant; la conciliació que més dóna; si ets un robot no pots saber de conciliació ni de coses humanes. En fi companys ... paciència

Deixa una resposta