1797Des SECB volem recordar que l'actiu més important de CaixaBank és el seu capital humà i gràcies a ell l'Entitat pot seguir posicionada al capdavant del nostre sector. Perquè el valor d'aquest capital humà segueixi creixent cal potenciar models de lideratge positius.
Com demanem a la nostra DT en la circular publicada el passat 29 de maig, hem de combatre entre tots el Lideratge Tòxic, que posa en risc el creixement d'aquest capital humà.
Què entenem per Lideratge Tòxic?
Aquest és un lideratge negatiu que afecta el clima laboral i disminueix notablement la satisfacció i motivació de la plantilla, provocant esgotament i pors entre moltes altres coses. Les persones que exerceixen aquest tipus de lideratge solen compartir alguna d'aquestes tres característiques (no totes s'han de donar a la vegada):
- Absència d'emocions en la presa de decisions
- Falta d'empatia i de remordiment
- Alta capacitat de manipulació cap als altres i de seducció en general
- Pronunciada tendència a la mentida
- Focalització en resultats sense tenir en compte les conseqüències dels seus actes
- Tractar a les persones com si fossin objectes
- Habilitat per identificar i utilitzar a favor seu les debilitats dels altres
- Mala capacitat per treballar en equip
- lògica egocèntrica
- Ganes de poder
- Incapacitat d'assumir la responsabilitat dels seus actes
- Agressivitat, ...
Com es manifesta aquest Lideratge Tòxic?
No tenim millor manera d'explicar-ho que convidant-vos a llegir l'article de Lauren Comiteau «Com treballar quan el seu cap és un psicòpata», on es parla de la Psicopatia Corporativa, o buscant la definició de «Síndrome de Burnout» (O també, síndrome d'esgotament professional) o, si voleu un faula, «La granota bullida».
Podem trobar Lideratge Tòxic dins de CaixaBank? Sí, ho podem trobar. Es tradueix en pràctiques que han quedat integrades en el nostre dia a dia:
- Increment arbitrari de reptes per sobre dels marcats en les bases de les campanyes (aquest any li ha tocat a la campanya d'assegurances generals)
- El EIC s'ha convertit en la clau de l'NON STOP. Cada venda que fem es posa el repte més lluny. No és l'IEC un índex pervers?
- Ens posen reptes sobre carteres de Banca Premier sense tenir en compte els perfils de risc i cultura financera dels clients.
- Ens diuen que el client és el centre i que ens hem d'adaptar a les seves necessitats. A la pràctica ens demanen que adaptem el client al producte.
- Fem cursos que desenvolupen codis de conducta que estan molt lluny de la pràctica diària real (cap préstec sense compensacions!)
- Tant és que siguis una oficina tradicional, un S1, un híbrida o un Store, és igual que avui no hagin funcionat les màquines o que només hagin treballat la meitat de la plantilla, l'única pregunta que us faran és quantes vendes heu fet les campanyes en curs.
- Etc...
Aquestes pràctiques, què provoquen a una bona part de la plantilla? Doncs esgotament, desmotivació, pors i un clima laboral que es va deteriorant amb el pas del temps.
Senyors de la Direcció, els resultats no ho justifiquen tot. No podem mirar cap a un altre costat quan xoquem amb conductes típiques del Lideratge Tòxic, però d'això en parlarem en una propera circular.
Com treballar quan el teu cap és un psicòpata
Lauren Comiteau BBC
30 de març 2014
Els tirans corporatius
Els tirans corporatius poden ser protagonistes de pel·lícules atrapantes durant un parell d'hores: pensi per exemple en el Gordon Gekko de Michael Douglas a «Wall Street» o en Leonardo DiCaprio a «El Llop de Wall Street». Però en la vida real, els caps d'aquesta classe tenen efectes devastadors sobre treballadors i empreses.
Miranda -periodista d'una agència de notícies holandesa per més de 20 anys, que demana no publicar el seu cognom per por a perjudicar les seves relacions professionals- compte que un cop li va tocar treballar per a un gerent tirànic i manipulador.
«Solia donar la culpa a tots els altres si les coses sortien malament», relata. «Durant la nit es manaven correus electrònics a tota l'oficina en què es humiliava a una persona determinada, només perquè sí.
Els seus actes afectaven la estabilitat i la confiança.
«Els caps intermedis i els editors lluitaven entre si per arribar a convertir-se en el favorit d'aquest directiu. I ell era molt maquiavèl·lic i jugava a enfrontar a ells.
psicopatia corporativa
Tot i que aquests monstres oficinescos se solen retratar a la pantalla com antiherois més aviat inofensius, en el món empresarial s'està generant una onada de preocupació per les cada vegada més esteses conductes abusives en els espais de treball, el que els acadèmics han donat a cridar «psicopatia corporativa».
Els psicòpates saquegen corporacions senceres. Juguen amb els nostres diners i després van a l'Estat perquè els rescatin Oliver James, autor de «Diners i política d'oficina»
Després de la crisi financera mundial, s'ha desenvolupat un corpus d'investigació cada vegada més gran sobre les conductes inadequades de l'bully (pinxo) corporatiu, que semblen donar-se en particular en el sector bancari i financer.
La investigació està començant a identificar trets que ja no es consideren simplement desagradables i perjudicials, sinó que tenen caràcter psicopàtic, segons suggereixen els experts.
La llista clínica de trets psicopàtics comuns -que inclouen la manca de remordiment, l'amabilitat que pot aparèixer i desaparèixer sense previ avís, l'egocentrisme, la mentida, la capacitat de manipulació, la impulsivitat i la pobresa emocional- predominen entre les persones que es senten atretes per llocs de poder.
És important distingir entre el comportament psicopàtic i el psicòtic. La psicosi és un símptoma d'una malaltia mental que, en un llenguatge planer, es dóna quan algú perd contacte amb la realitat. Quan els psicòlegs parlen sobre els psicòpates, però, es refereixen a persones amb un trastorn de la personalitat amb característiques distintives com la crueltat, l'encant i l'extrema fredor que poden mostrar fins i tot estant sota pressió, així com la manca d'empatia i consciència .
Aquests trets -diuen els experts- solen aflorar entre persones que persegueixen la riquesa, la glòria i la necessitat de controlar als altres.
el saqueig
No són només els seus subordinats immediats de l'oficina dels que haurien d'estar tremolant.
«Els psicòpates saquegen corporacions senceres. Juguen amb els nostres diners i després van a l'Estat perquè els rescatin », diu el psicòleg i locutor Oliver James, autor d'el text« Diners i política d'oficina: Com prosperar en un món de mentides, punyalades per l'esquena i trucs bruts ».
«Gairebé tots els recents cataclismes (financers)» poden atribuir-se a persones que mostren un comportament psicopàtic, indica James.
L'hongarès Elie Wiesel, a qui se li va concedir el Premi Nobel de la Pau en 1986 i va ser víctima de l'estafa piramidal Ponzi de Bernard Madoff, ha dit que «psicòpata» és «un qualificatiu massa amable» per descriure a Madoff, que ara està empresonat per encapçalar el que es considera el major frau financer de la història dels Estats Units.
L'acadèmic britànic Clive Boddy va fins i tot més lluny i culpa de l'enfonsament financer mundial de 2009 als líders empresarials que mostren conductes psicopàtiques.
«Crec que ells han exercit gran influència en tota l'ètica de les organitzacions, precipitant en una espiral descendent», assenyala.
Quants i qui són els psicòpates?
És difícil dir quin percentatge de les persones en un espai de treball mostren conductes psicopàtiques.
Els anomenats «psicòpates altament funcionals», que no solen representar una amenaça física per als seus companys, poden ser molt eficaços en alguns entorns corporatius, ja que no senten cap remordiment per acomiadar el personal ni per atribuir-se els mèrits que corresponen a altres
El psicòleg Robert Hare, la Escala Revisada d'Avaluació de psicopaties (coneguda com «PCL-R») de 20 punts s'ha convertit en la principal eina de diagnòstic per a aquest trastorn, estima que aquests subjectes representen al voltant de 1 {bcfbf1485f9100f47f1c83ce8af034297ed6abd9d638c2b9183a92c48ec6690c} de la població general.
Alguns estudis menys científics, realitzats principalment per internet, suggereixen que el nombre pot ser més gran en els consells d'administració de les empreses.
El 2011, el psicòleg Kevin Dutton, de la Universitat d'Oxford, va llançar la Great British Psychopath Survey ( «Gran enquesta de l'psicòpata britànic»).
Dutton va utilitzar una prova psicomètrica per enquestar 5.500 persones en la qual se'ls demanava als participants que avaluessin en quina mesura estaven d'acord amb una sèrie d'afirmacions que anaven des de «En món actual, sento que puc estar justificat per fer qualsevol cosa amb tal de tenir èxit »fins a l'afirmació« l'amor està sobrevalorat. »
Tot i que no és un relevamiento estrictament científic, el resultat va ser indicador de les professions per les quals se senten més atretes les persones amb tendències psicòpates.
Els llocs executius encapçalen la llista, seguits d'advocats, professionals dels mitjans de comunicació, personal de vendes i cirurgians. Els periodistes, policies i membres del clergat també ocupen un lloc al topall de la llista.
I quins són els professionals que menys probabilitats tenen d'exhibir trets psicopàtics? Assistents socials, infermers, terapeutes, artistes i professors.
També té els seus avantatges
Hi ha, però, algun aspecte de la crueltat a l'oficina que pot tenir alguns beneficis.
Tot i que aquests líders causen misèria i destrucció, «aquells que poden frenar les seves tendències a ignorar les regles de la societat compten amb un gran avantatge -assenyala James-. Si un no es preocupa pels altres, com sí fa la majoria de les persones, és més lliure i pot pensar de manera innovadora ».
Els anomenats «psicòpates altament funcionals», que no solen representar una amenaça física per als seus companys, poden ser molt eficaços en alguns entorns corporatius, ja que no senten cap remordiment per acomiadar el personal ni per atribuir-se els mèrits que corresponen a uns altres, al mateix temps que són capaços d'atribuir els seus propis fracassos a errors inventats i aliens.
«La cobdícia és convenient en una economia globalitzada, on es necessiten persones en les altes esferes que siguin despietadament cruels», diu James, sobretot quan es tracta de prendre decisions de negocis crucials com les retallades de personal.
Però aquesta mateixa crueltat, si no es controla, comporta un alt risc: podria causar «que l'empresa pateixi un desastre».
La dosi justa
James treballa actualment amb executius d'alt rang per ajudar-los a ser el «prou psicopàtics».
Només es pot treballar amb alguns caps que mostren trets narcisistes o maquiavèl·lics, va dir James.
I què fan mentrestant els empleats? Poden provar posar en pràctica l'adulació per als primers, mentre que als segons han demostrar-los que els poden ser útils, suggereix l'expert.
Encara que, per a molts, la situació pot ser simplement insuportable.
«És com treballar per a un nen de 6 anys», explica el psicoterapeuta Audrey Kraft, que viu i treballa a Amsterdam, Holanda.
L'estudiós britànic Boddy, que ha escrit extensament sobre ètica empresarial, ofereix alguns suggeriments per als treballadors fustigats: coneix al teu enemic familiaritzant amb la literatura sobre psicòpates corporatius perquè puguis anticipar les seves accions.
Després, documenta tots els casos d'abús; no ho prenguis com una cosa personal; procura comptar amb testimonis durant els enfrontaments per evitar qualsevol possible reacció violenta i, el més important, prepara't per enfrontar-te a que els caps dels teus caps no creen res del que dius i pateixes.
«Si aquest és el teu cap, estàs ficat en un gran problema. No podràs canviar-lo i no aprendrà dels seus errors », sentencia Kraft.
Síndrome de desgast professional
