A la DT Aragó - Rioja hem celebrat el final de l'estiu amb una reunió a la tarda el dia que començaven els nostres fills al col·legi en Infantil i Primària. I a més s'ha allargat una "miqueta ..."
Gràcies per ajudar a conciliar,
ja ens donaran un altre premi.
I el missatge rebut no ha pogut ser més apocalíptic, tot va malament: el sector, els tipus d'interès, el futur, el present ... i per si no ho sabem, cura, "a tots ens agradaria mantenir el nostre lloc de treball ..." (¿?)
Senyors, mal missatge. Tots sabem llegir i ja coneixem l'entorn econòmic, social i empresarial. I tots sabem el que cal fer; sí, ho sabem, no cal un correu electrònic rere l'altre per recordar-ho. Potser l'emissor del correu electrònic necessita que també li recordem per email com estan les oficines de personal a l'estiu, o com pugen els reptes conforme va avançant l'any, o que els productes deixen cada cop menys comissions i cada vegada és més difícil arribar .
La política actual és la del "fuet": com més arreu, més si.
A quin preu? ¿Importa?
¿Això és confiar en la plantilla?
És clar que això també s'ha perdut. ¿De veritat es necessiten tants correus i reunions? Es percep un missatge d'angoixa, d'histèria col·lectiva. Doncs ha arribat el moment dels bons caps. "Perquè en mar calmat tots som capitans" (John Ray).
Els companys ens ho transmeten a les nostres visites; no és una cosa d'uns pocs, com ens contesten. La Plantilla està al límit i el que es necessita és més suport, en tots els aspectes, més confiança en la mateixa i menys pressió constant i sense sentit. Quan no són els mòbils i la seva campanya, és acció Push i el seu cotxe i la fita esperant final de setembre amb les seves assegurances. Més les nòmines, hipoteques, carteres màster, compra estrella ... Ah, per cert, i al client ni l'anomenem.
Tots som conscients de la situació sectorial, de les possibles sentències judicials i que es necessita l'empenta de tots, no empènyer a uns quants.
Més ajuda, un missatge més optimista i proactiu vindria molt bé.