Som realment una entitat socialment responsable?De veritat ens han donat un premi
com a millor banca ètica?

Si féssim una enquesta entre tots els empleats
de la DT Catalunya la resposta unànime seriosa NO.

No només per l'estratègia comercial que obliga els empleats a explorar els límits normatius i del Codi Ètic de CaixaBank, per complir amb uns reptes inassolibles marcats per la voracitat insaciable dels nostres (i) responsables comercials, sinó també per l'arbitrarietat que presideix la política disciplinària, que demana unes sancions o altres, pels mateixos fets, depenent del perfil comercial de l'empleat.

La realitat parla per si sola quan es pot acomiadar un empleat que, suposadament, Ha facilitat informació a un client que no és titular de les dades sol·licitades. Per un minut de conversa, per un error, per un descuit a l'deixar-te l'ordinador obert amb el teu número, ... i algú pot decidir que et quedis sense feina i arruïnar la vida.

El més greu, és que per a això, no cal ni tan sols determinar si, efectivament, teclejar les consultes, tan sols n'hi ha prou d'especificar que es van fer en una sessió oberta amb el teu número d'empleat.

O és que la Direcció s'està aprofitant d'oportunitats com aquesta per acomiadar empleats que no els interessa?

Aquesta clar que a l'empresa no li interessa la causa però sí l'oportunitat que ella genera: té una bona excusa per sortir del mig plantilla que comercialment no li aporta tot el que volgués.

I a tot això ¿Què podem esperar de la Territorial? Creieu que donaran la cara per aquell empleat que no és del seu grat? Doncs no, tot el contrari. Es torna còmplice i anima a «la crema».

El cinisme dels responsables de la nostra DT és infinit.

Sí que demanen comprensió i segones oportunitats per a "un altre" perfil d'empleat, aquell perfil marcat per un estil de «lideratge» basat en les desmesurades pressions, traspassant totes les línies de respecte i educació personals i professionals degudes o arribant a instaurar, fins i tot,  "Un estat de terror".

Aquesta clar que segones oportunitats i comprensió ens les mereixem tots, sí senyors, també i especialment aquells que només han comès un error en l'exercici de la seva feina i no han fet cap mal a ningú i, tot i així ¿hem d'interpretar que quan les víctimes som els empleats res importa? Perquè créannos que aquesta és la impressió que dóna la política de Recursos Humans de la nostra DT.

Amb quina legitimitat els directius de la nostra DT ens demanen un esforç extra?
Què aporten ells com a responsables comercials per assolir els reptes del 140 {bcfbf1485f9100f47f1c83ce8af034297ed6abd9d638c2b9183a92c48ec6690c}?

Ja sabeu la resposta, la seva aportació és nul·la, no va mes enllà de l'aplicació de tota mena de tècniques de pressió. Arribant fins i tot a induir a incomplir la normativa, demanar informes a totes les hores del dia, animar els empleats a constituir contractes sense la presència del client, exigint compensacions comercials per aprovar préstecs, forçar els qüestionaris de les MIFID per poder complir amb els reptes impostos o insistir a les oficines que es financin segur plurianuals.

Però ells mai paguen per això, mai
se'ls obre un expedient disciplinari.

Davant d'aquests fets només es pot actuar d'una manera, treballar escrupolosament dins el marc normatiu i del codi ètic que determina CaixaBank, sense tenir en compte reptes, campanyes o rànquing. En cap clàusula del nostre contracte de treball recull l'obligació de complir amb cap repte, ni l'100 {bcfbf1485f9100f47f1c83ce8af034297ed6abd9d638c2b9183a92c48ec6690c}, i menys el 140 {bcfbf1485f9100f47f1c83ce8af034297ed6abd9d638c2b9183a92c48ec6690c}. I si algun responsable comercial es posa nerviós perquè no es compleix amb els reptes i vol posar en pràctica dubtoses estratègies, que les posi per escrit.