El dia de la Marmota

El dia de la Marmota

Com en aquella comèdia romàntica de 1993 protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell, en el qual es repetia un dia rere un altre, com si estiguéssim atrapats en el temps, igual que a la pel·lícula, a CaixaBank tots els dies són iguals!

A CaixaBank tots els dies
són com el dia de la marmota

Els nostres directius s'han apuntat a la moda de filar un exercici amb un altre, d'unir el 31 de desembre amb el 1 de gener, per a ells tots els dies són iguals, és igual com portis l'any i els reptes, per tal de no baixar ni un sol dia la pressió comercial.


Tant és que portis els reptes al 70, 90, 110 o 150% ... Tots els dies de l'any cal vendre com si fos el dia de la marmota!

Fins no fa gaire, a hores d'ara d'any, les oficines es dedicaven a tancar l'any, a preparar el curs següent, es liquidaven saldos de vacances de la plantilla, i fins i tot ens anàvem de menjar de Nadal!

El covid-19 ha canviat moltes de les nostres «antigues» costums, però no té la culpa que tot hagi canviat.

Si no, com anomenem al fet que en alguns territoris hi hagi exigències de produccions de «milers d'euros» el dia 4 de gener? I per al 15 de gener? Anem a poder agafar les vacances en pau? Anem a poder organitzar als nostres equips algun dia? O cal fer-ho sobre la marxa?

Encara no hem tancat el 2020
i ja ens estan apretant amb el 2021!

Les exigències descomunals s'han imposat en el nostre dia a dia, demanar per demanar, perquè el paper ho aguanta tot, per què demanar 100 € quan es poden demanar 1.000 €? Ens hem tornat bojos!

Som conscients que som una xarxa comercial, que ens guanyem la vida venent, que el nostre salari es treu d'aquí, però cal dur a la plantilla als límits de la pressió actuals?

Srs. de la Direcció, ho hem dit moltes vegades.
No anem bé! Això va a esclatar! La plantilla no pot més!
És molt trist veure com encara no ha començat 2021,
i ja ens temem que «la cosa anirà malament».

RAFA MANRESA

 

 

 

 

Imprimir amistós, PDF i correu electrònic
  1. (Inici manera irònic)

    Aquests «ansiosos» per destacar i quedar per davant del de a la banda contribueixen de manera decidida a:

    a) fomentar una sincera preocupació per la vigilància i Salut dels seus equips. La pressió, el control permanent i els «tocs», no figuren en els seus «maneres» ....

    b) una aposta inqüestionable per la «excel·lència» com a eix fonamental en la labor dels seus equips: deixen fer, confien, deleguen ... ..

    c) posen a el client en el centre de l'activitat, no es vagi a interpretar que per davant dels interessos de el client anteposen els seus. ¿Conflictes d'interès ?, no, no ....

    d) convençuts que Qualitat per davant de Quantitat és sinònim d'una base estable de negoci, fonamental per créixer, fugen d'animar a fer vendes amb elevat risc de caure. Anem, el de pa pa avui i ......

    Codi Ètic sempre, i millor, amb l'exemple, el que promouen tots aquests.

    (Fi manera ironia)

  2. Aquesta actitud es deu únicament a el buit de funcions que tenen els comandaments intermedis, a l'únic que estan dedicats és a demanar i demanar. Com no es van a acomodar en el dia de la marmota ?.

Deixa una resposta