Disten molts anys d'aquell 1º de maig de 1886 en el qual els anomenats «Màrtirs de Chicago» van ser executats a Estats Units per demanar la reducció de la jornada laboral a 8 hores, ja que solien treballar fins 16 hores diàries.

Ja fa set anys que el Govern va aclarir de cop les dificultats que els empresaris trobaven a l'hora de tramitar acomiadaments col·lectius: Va ampliar les causes objectives perquè es poguessin acollir a aquest model d'acomiadament, va eliminar l'autorització prèvia i també va accelerar la tramitació.

La Reforma Laboral va facilitar i va formalitzar els ERO EXPRESS.

I aquí ens trobem una altra vegada: 1 de maig de 2019 enmig d'un altre procediment d'ERO a Caixabank després de dos anys de resultats sense precedents ...

Encara que ara no executem als treballadors literalment, tenim al dirigent del revòlver carregat de bales de "foc" sobre els gestors, responsables i directius per recordar-los que segueixen "vius" dins de l'empresa, i així de manera esglaonada dins de la pròpia estructura organitzativa, atès que, d'un moment a l'altre, l'acció pot canviar.

Les transformacions a què ens veiem sotmesos, necessàriament, porten associades noves formes d'organització de la feina, i CaixaBank no pot eludir que els canvis en l'organització de la feina poden causar problemes psicosocials (per exemple, inseguretat, menyscabament de la privacitat i de el temps de descans, o una protecció inadequada en matèria de seguretat i salut en el treball i de protecció social) i horaris de treball excessius.

Els riscos psicosocials són un dels problemes creixents que s'observa derivats de les noves formes d'organització del treball.

Així, l'Informe emès per l'OIT en ocasió del Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball el passat 28 d'abril, estableix que "La meta 8.8 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible Protegir els drets laborals i promoure un entorn de treball segur i sense riscos per a tots els treballadors (...).