Milers de queixes de la plantilla sobre la pressió comercial i la mala praxi de venda. Milers d'empleats esgotats, exhausts, estressats i deprimits per aquesta esgotadora i sistemàtica pressió dels DT, que cau en cascada cap als DC i els directors Àrea Negoci i que provoca inundacions a les oficines.

Des del SECB venim denunciant aquesta mala praxi insistentment, i l'única resposta que hem obtingut per part de la Direcció és que «són casos aïllats»:

No, no ho són.
I el que és pitjor,
vostès ho saben.

Segur que la majoria de nosaltres hem gaudit de la magnífica pel·lícula "Els Germans Marx a l'Oest". Una de les escenes més famoses és aquella en què, perquè el tren arribi com més aviat millor al seu destí i sense baixar la seva velocitat, els protagonistes no paren de demanar fusta.

Si afinem les nostres oïdes
segur que tots sentirem
"Més fusta! Més fusta!"

Però malauradament no són els Germans Marx qui ho criden, són els nostres DAN i DC a través d'innombrables i esgotadors mails, trucades, reunions, etc.

Ja fa massa temps que en la nostra Entitat ha una política d'imposició de reptes. No hi ha negociació, no hi ha propostes per part dels directors, no existeix el feedback necessari. S'accepten i es compleixen. Llavors, on és el problema? Doncs el problema està en que els comandaments intermedis ja no és que vulguin assolir aquests reptes:

és que volen triomfar,
volen ser els millors

Podríem pensar (encara que ja no ens deixen ni gaudir del plaer de pensar) que ens demanen "Més fusta" perquè és bo per a l'entitat, i, per tant, per a tots nosaltres. Però és que ens costa molt entendre-ho i ... creure-ho.

Quan ens criden «més fusta»?

• Quan ens exigeixen el 140% dels reptes programats. Insistim que podria ser perquè és el que l'Entitat necessita. Però llavors ... per què no posen aquests reptes d'inici?
• Quan ens exigeixen que complim les metes volants abans de res i per sobre de tot. Però no volen el 100%, volen el 150% d'aquesta meta volant. Podria ser perquè així a l'octubre ja estem tranquils amb els reptes, però arriba octubre i ens segueixen esprement.
• Quan ens exigeixen que abans que surtin els productes (mòbils, televisors, renting ...), ja tinguem un munt de vendes fetes, però seguim sense entendre per què SEMPRE ens quedem sense estoc, fent el ridícul davant els clients.
• Quan ens inciten a deixar tot el que estiguem fent per a contractar el producte estrella de la setmana. Què passa amb tota la resta? Per què ja no és important?

Cal tensar a tota una Territorial únicament perquè la seva DT surti bé a la foto? De debò cal enviar un article sobre les comunitats amb majors robatoris amb violència per pressionar la venda en aquestes zones? Pot ser que un DT pressioni els seus DAN en una campanya en particular i després descobrim que JA van els primers en el rànquing?

Però què estan buscant? Prestigi, honor, posicionar-se en la graella de sortida per aconseguir un destí millor?

Doncs no, la raó no és altra que
l'avarícia pels premis

Els feliços premis, rematats amb els meravellosos bonus. Perquè en les bases de les campanyes s'han publicat els premis per a les oficines, però no els que cobraran els nostres superiors. Per què? Tan elevats són aquests premis? I, el més important ... és aquest el motiu real pel qual «hem de deixar-ho tot i vendre el producte de campanya» com si ens anés la vida en això?

SECB sabem quins són aquests fabulosos premis que vostès es porten per esprémer a la plantilla i també sabem que aquesta situació només es defineix amb un adjectiu: AVARÍCIA. Ara s'entenen moltes coses, moltes i males formes, tanta insistència, tanta pressió desmesurada i tant objectiu impossible. S'ho porten calentet!

Perquè us feu una idea, sabeu el que es porta un DAN en la campanya d'alarmes?

5.000 € si arriben al 100% del repte.

Però que ningú es posi nerviós, que si el DAN no compleix amb el repte de campanya també té premi ... 1.000 € mínim. A què ara s'entenen millor les coses?

I, al mateix temps ...

Mentre la Direcció passeja pel món els excel·lents resultats de la nostra Entitat, els empleats patim a les oficines les penúries per falta de pressupost per a reparacions.

caixers

És totalment vergonyós. Innombrables avaries, queixes dels clients, caixers sense funcionar diversos dies, desquadraments, etc.

aire condicionat

No volem ni pensar on estaria ja el responsable de manteniment de les Torres si l'aire condicionat de «les plantes nobles» no funcionés durant dues setmanes. Doncs senyors, tenen oficines on no funciona des de fa més de tres mesos. Treguin el dit per la finestra, esperin dos minuts i observin que ... és estiu.

Recicladors i impressores

El mateix del mateix. A més, amb tablets que triguen una eternitat a funcionar, amb innombrables errors a l'escanejar documentació, etc. Estem en 2018, i no parem de recollir premis a l'avantguardisme i les noves tecnologies. Fal·làcia. Cap a fora som els millors, però si mirem cap a dins ...

Factures per manutenció

Continuen les "recomanacions" de no sobrepassar un límit d'euros per factura de menjar. Normal. Tenim la meitat dels caixers per canviar o arreglar, i no funciona l'aire condicionat. D'alguna lloc hem de treure els diners no?

Això és el dia a dia de les seves oficines. Però vostès ni es molesten a assabentar-se del que passa. Estan molt ocupats en fer-se fotos amb famosos vanagloriant de la nostra Obra Social. Una Obra Social que, per cert, vam aconseguir gràcies als beneficis obtinguts pels empleats als quals no paren de cridar més fusta, més fusta!