La plantilla de CaixaBank no aixeca el cap. S'ha viscut un darrer trimestre amb un esforç comercial sobrehumà.

La integració tecnològica ha estat potser precipitada i sense prou formació per als empleats procedents de Bankia ni temps útil per formar per part dels empleats de Caixabank. A això se sumen les múltiples avaries dels perifèrics, caixers, i terminals financers que no funcionen en moltíssimes ocasions.

Ara iniciem un any molt complicat i amb una pandèmia que per desgràcia i com és lògic, està colpejant un gran nombre de companys. Això està provocant un sobreesforç excessiu a la plantilla, que a més es veu incrementat a les províncies on el pes d'oficines origen Bankia és més acusat.

L'actualitat de les oficines és extremadament dura, entre d'altres, per una casuística que no s'ha vist anteriorment a CaixaBank:

• Tenim un nombre altíssim d'integracions d'oficines.
• No cal gaire sentit comú per adonar-se que estem davant de clienteles d'entitats molt diferents, i plantilles que treballaven de manera diferent i no s'ha tingut en compte un període d'adaptació mínim. Només importen els objectius.
• Els Referents Bankia han desaparegut. Aquests companys van fer una tasca prèvia meravellosa però molt breu en el temps. Haurien de poder seguir recolzant els companys, però ja no hi són… Tant se val! Que la plantilla faci un nou esforç addicional. Un altre més! Poden amb tot!
• S'ha dissenyat una barreja de plantilles deficient. En algunes oficines de Caixabank han sortit fins a 2 companys procedents de Caixa a fer funcions a oficines Bankia. Entenem la necessitat, allò que no és comprensible ni just, és que CONTINUEN COMPTANT PER A REPTES SENSE ESTAR EN AQUESTA OFICINA. Per què no s'ajusten els reptes? Aquí no passa res, se sacrifiquen els mateixos, els empleats, si poden amb tot… Que produeixin per dos!
• A tot això li sumem la situació excepcional provocada per la pandèmia de Covid. Multitud de baixes mèdiques, oficines en quadre i molts tancaments d'oficines. A aquesta desgràcia, cal sumar la por i l'ansietat dels empleats que de nou es troben a la trinxera desemparats, als quals se'ls exigeix ​​més i més cada cop.
• La pressió comercial desmesurada no para mai. L'inici d'any és sagnant. Només hi ha una pregunta per als Dan: Quantes vendes? Però si estan apagant focs des de l'obertura de l'oficina, per la manca de personal!
• Per descomptat, no s'empatitza amb la situació per part dels nostres Dan. Després que tenim la plantilla esgotada, han d'aguantar frases com: No m'expliquis històries, no ets prou autònom…

Són necessàries tantes trucades i reunions?I els directors de zona segueixen trucant 2 i 3 cops al dia: bon dia comercial, tancament comercial…

No és més intel·ligent deixar treballar la castigada plantilla perquè puguin vendre i atendre la clientela?

L'única cosa que escolta dels seus superiors un empleat de CaixaBank són frases del tipus:

Quants Mybox has contractat?
Quantes vendes?
Quant et compromets a vendre?

Això pot acabar molt malament. És impossible aguantar aquesta situació en el temps. Els companys ja no poden més i la plantilla està emmalaltint, La plantilla no es mereix això. Som persones.

SOL·LICITEM:

• Que s'anul·lin els «tancaments comercials» i els reports a mig matí. Ja tenim el «Bon dia comercials». És més que suficient.

• Que els Dan treballin i comprovin a l'Ave els productes contractats.

• Que s'eliminin reunions ineficients (online i presencials) que només resten temps a una plantilla esgotada i sense temps.

La plantilla no necessita que es baixin els reptes, necessita que s'ajustin a la realitat. Per això cal ser assenyats i calcular el nombre mitjà d'empleats per oficina en aquell moment.

Estem esgotats. Necessitem que es cobreixin les absències com sigui, amb convocatòries de places adjuntes o places d’equips volants. Necessitem ajuda per baixar les interminables cues que es veuen a qualsevol oficina i per centrar-nos en la tan anhelada venda que volem tots.

Les oficines estan castigades, molt per sota del 100% del personal de l’oficina. I els clients segueixen acudint a les oficines en massa. I no aporten solucions.

Senyors de la Direcció, sabem que la prioritat és el negoci, però obliden que les persones compten i són el motor que genera les vendes. Són els que treuen això endavant. Cal preguntar-los en algun moment una cosa molt senzilla: com estàs?

SENYORS DE LES TERRITORIALS:

ENS FALTA EMPATÍA, NO SENTIM HUMANITAT PER LA SEVA PART, TROBEM A FALTAR PROXIMITAT, NO TENIM SUPORT, NECESSITEM AJUDA I ENS SOBREN REPORTS, REUNIONS I MALES FORMES.

SECB NO ANEM A PERMETRE AQUESTA SITUACIÓ !!PRENGUIN NOTA !!