15902SANTANDER JA HO FA.
QUAN HO FARÀ CAIXABANK?
Fa uns dies, Banco Santander va obrir una taula de negociació amb els sindicats per establir un marc de prejubilacions voluntàries per a la plantilla a Espanya. Sense xifra objectiu declarada ni terminis tancats, però amb una realitat que ningú pot ignorar, tal com un CEO ho va explicar sense embuts a la conferència d'analistes:
«Quan simplifiques i automatitzes processos necessites menys gent del normal. I això és exactament el que està passant.»
La notícia no és que negociïn prejubilacions. La notícia és el context d'automatització en què ho fa. I aquest escenari ens interpel·la directament com a plantilla.
🔎 Una lectura sense hipocresia
Per a molts companys amb dècades al sector, una sortida digna i voluntària és una excel·lent notícia. No tothom vol o es pot reinventar als 55 o 58 anys. La IA no és una eina més que s'aprèn en un curs ràpid; és una forma radicalment diferent de treballar. Forçar aquesta reinvenció sense temps ni acompanyament real pot ser més cruel que una prejubilació ben dissenyada.
Un cop dit això, l'espai que s'allibera no ha de quedar buit: aquí rau la veritable discussió laboral.
📊 CaixaBank no és diferent.
Els seus números tampoc.
L'edat mitjana a CaixaBank ronda els 47 anys, amb més d'un 37% de treballadors superant els 49 (pots llegir el nostre informe aquí). La dada crítica avui és que aproximadament 6.500 empleats tenen 55 anys o més. Persones amb 25 o 30 anys de servei. No parlem de planificar el futur; estem parlant del present immediat.
Si arriben les jubilacions massives sense planificació, no hi haurà marge de maniobra. El coneixement acumulat no es transfereix en un dia: els veterans saben coses que no estan a cap manual.
El Santander ordena ara les sortides sota un marc col·lectiu per pura escala. CaixaBank, que concentra el 26% de l'ocupació bancària a Espanya després d'absorbir Bankia, no pot continuar mirant des de la barrera.
🎯 Tres raons per actuar ara. No després.
Primera: Els empleats amb més antiguitat s'ho han guanyat.
Els qui han construït aquesta entitat mereixen una sortida planificada, justa i digna. Evitem reinvencions obligatòries a final de carrera. Una prejubilació ben dissenyada és un reconeixement, no un cost.
Segona: La IA ja és aquí i no té marxa enrere.
L'automatització financera és irreversible. No gestionar-la és la decisió pitjor. Les prejubilacions permeten acompanyar la transformació tecnològica de forma ordenada, sense traumes i sense deixar ningú enrere.
Tercera: Els beneficis de la IA han de tornar a les persones.
Siguem honestos: l'automatització destrueix tasques que no tornaran. Però hi ha una diferència enorme entre utilitzar la tecnologia per retallar costos en silenci o fer-la servir per incorporar talent nou i créixer.
Necessitem perfils nadius digitals que converteixin el temps lliure que genera la IA en qualitat d'atenció, escolta real i assessorament humà, que és el que els clients reclamen.
Això és el que SECB exigeix: no només condicions de sortida per als que se'n van, sinó també un compromís real d'incorporació i relleu per als que arriben.
⚠️ SRS. DE LA DIRECCIÓ DE CAIXABANK
El Banco Santander acaba d'obrir aquesta porta. La resta del sector fa mesos que està en aquesta direcció. CaixaBank té beneficis rècord, té la transformació tecnològica plenament implantada i disposa de milers d'empleats veterans que s'han guanyat una sortida digna. No hi ha excuses.
El moment d'estudiar i negociar un pla de prejubilacions no és demà. ÉS ARA.
SECB ho continuarà reclamant amb fermesa, amb dades incontestables i amb la claredat de sempre.
