CaixaBank compleix a la perfecció amb els 7 pecats capitals, «aquestes inclinacions de l'ànima que determinen els comportaments que fan malbé l'ésser humà i als qui l'envolten»
Supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i mandra.
SUPÈRBIA
La supèrbia de la Direcció de CaixaBank. Aquest sentiment de superioritat davant dels altres que provoca un tracte distant, gens empàtic amb la realitat que viu la seva plantilla. La supèrbia és la culpable principal d'aquesta situació insuportable. I quins són els executors d'aquest pla que està destrossant a la xarxa comercial? Doncs, els DTs, DCs i resta de comandaments intermedis, siguin del grup de negoci que siguin.
AVARÍCIA
L'avarícia és el pecat que està destrossant CaixaBank ja que l'únic que importa per a l'equip directiu és omplir-se les butxaques amb bonus i incentius desproporcionats, sense preocupar-se per la qualitat del negoci.
Els caps, aquells que sense vendre ni un sol producte s'emporten el 90% dels incentius.
I com més CAP, més t'emportes.
En aquesta empresa s'ha instaurat una estructura piramidal la qual cosa provoca que els de dalt guanyin una morterada simplement per atiar la plebs, mentre que als empleats ens limiten amb imports ridículs quan som els que generem la major part del negoci.
Avarícia és el que abunda entre els caps perquè si no,
Quin sentit té publicar unes bases quan se n'exigeixen imports molt superiors?
Per què s'implementen unes recurrències amb reptes prorratejats si després els Delegats Territorials exigeixen el 100% de tot l'any la primera setmana d'aquestes recurrències?
Per què continuen exigint creixements de negoci en campanyes que ja s'han fet uns mesos abans del 31 de desembre?
LUXÚRIA
La luxúria no deixa de ser un desig incontrolat de poder i diners i si per això hem de «mal vendre», hem de «col·locar ferralla» i no orientar la venda a les necessitats dels clients, així es farà.
La luxúria té a veure amb una visió a curt termini en els negocis. Només importa obtenir guanys per als accionistes a costa de perjudicar altres parts interessades, com ara clients i empleats.
¿Us sona?
IRA
Ira és el que estan provocant a la seva plantilla. Absoluta ràbia per com se la tracta.
Vostès estan encoratjant la desmotivació, el descontentament, la frustració, la incertesa, l'estrès i la impotència, i això ha generat que desaparegui el sentit de pertinença a l'empresa.
GOLA
La gola dins de CaixaBank es reflecteix a l' excessiva càrrega operativa que pateixen les oficines i, per descomptat, a les excessives reunions tant dins de l'horari laboral com fora, potenciat per la necessitat d'estar connectats permanentment i impossibilitant la conciliació de la vida laboral amb la personal.
ENVEJA
Aquesta empresa genera enveja amb la competició, amb els seus eterns i irritants rànquings. No els val que la plantilla vengui, vengui i vengui. Els caps necessiten que els empleats venguin més que la resta, que una DAN estigui per sobre de l'altra i que la DT sigui la reina coronada per l'Alta Direcció.
En reunions exposen als empleats que no compleixen amb els objectius, que no van bé a la campanya de torn i això ni motiva ni genera empatia amb la resta de companys.
I QUÈ DIR DEL MALÈFIC IEC!
Mandra
La mandra es produeix quan els nostres directius no compleixen amb la responsabilitat de cuidar la seva plantilla, perquè la tenen oblidada i abandonada.
I això què està provocant? Confrontació amb els clients, males praxis de vendes amb les corresponents eliminacions de cobrament d'incentius, auditories amb sancions greus o molt greus i, sobretot, el deteriorament de la nostra salut.