Pretty Go (Man) a CaixaBank

Pretty Go (Man) a CaixaBank

... o l'art de fusionar i desmembrar empreses

COMUNICAT CONJUNT NÚM 4

La presentació avui dels resultats trimestrals amb 4.786 MM € de beneficis a CaixaBank ens ha portat a recordar la famosa pel·lícula de Roberts i Gere, on Edward Lewis, el protagonista, és un financer que es dedica a la compra d'empreses per després reestructurar i vendre-les, amb fortes despeses per a les plantilles d'aquestes empreses, i grans beneficis per a accionistes i directius.

I això ho fa amb qualsevol tipus d'empresa, sigui quin sigui el seu sector i el seu negoci, no necessita saber d'aquest, no ho necessita, per a ell el negoci és un altre.

Destrueix llocs de treball per a donar-li valor en el curt termini a l'accionariat i, per descomptat, per cobrar el suculent bonus que tenia acordat, a més del sou.

... I això és el que passa actualment i des de fa uns anys a CaixaBank

  • L'empresa es dedica a fusionar per absorció altres bancs,
  • després es fa una reestructuració per rebaixar el nombre de plantilla (I les condicions de la qual segueix treballant),
  • mantenint xifres de clients i ingressos,
a costa de la plantilla que es veu sotmesa a fortes pressions per vendre qualsevol producte, i ja tenim el negoci rodó.

Cal saber del negoci bancari per això?

NO. Només cal ser un expert en adquisicions i fusions, i concretar un pla financer de sinergies d'ingressos i costos.

A CaixaBank ja tenim aquest expert dirigint el banc des de fa uns anys, anteriorment director de l'àrea financera.

La seva meritocràcia?
ERO a 2015, 2019 i 2021, amb un total de 11.000 llocs de treball aproximadament, sinergies.
I quin és el futur de CaixaBank?  

Avisar amb aquesta política de retallada de plantilles i condicions? Segur que és la seva idea. L'objectiu a mitjà i llarg no pot ser un altre, amb aquesta lògica, d'anar a alguna altra fusió europea quan es donin les condicions, com absorbent si és amb BPI, però ... si és amb un gegant europeu serà com absorbits.

 

Assegurar un bon càrrec en aquest nou gegant, com ha fet l'actual president a CaixaBank, i deixant a mercè de la nova propietat a la resta de persones que formem CaixaBank (hashtag todxs som CaixaBank):

  • Clients desatesos i sense accés a crèdit i cobertura financera
  • Desaparició de la participació de l'estat i d'una empresa sistèmica per al país i que sempre ha estat garantia econòmica i social
  •  Empleadxs desempleadxs i condicions laborals low-cost

 

I què dir de la reestructuració que tenim sobre la taula?

Que no és un plantejament de treball, ni un plantejament en pro del negoci i de la transformació de l'empresa per garantir la seva solvència.

Tots aquests anys els sindicats hem abordat acords difícils apostant per la supervivència d'aquesta empresa, la seva necessitat de transformació i de creixement del negoci, com a garantia d'ocupació, de crèdit i d'inclusió financera i social. Atenent a plans estratègics ambiciosos.

Hem atès les necessitats de transformació i competitivitat: la digitalització (InTouch), l'especialització (Stores, BB, BP ...) i el món rural evitant la figura de l'agent financer extern amb oficines aprimades de plantilla i un CaixaBus pendent de negociació.

Els resultats que llança el negoci avalen que aquests esforços que hem fet conjuntament i amb bons acords han funcionat.

Però el que ara se'ns posa a sobre de la taula no hi ha per on agafar-ho:

Es desmunten acords estratègics recentment signats per sufragar els costos d'un ERO infame perquè rebutja donar sortida natural a les generacions més cansades, amb millors carreres de cotització i millor pagades, perquè són més cares.

Fent fora la gent jove s'estalvia en indemnitzacions i en cotitzacions i prestacions perquè en aquest cas les sufraga l'Estat.

Aquesta vegada aposten per un ERO barat i estan disposats a perdre mà d'obra perquè el NEGOCI NO ÉS EL QUE IMPORTA, LES PERSONES TAMPOC, és igual el que venguem, les pressions per aconseguir els resultats, que ens hàgim mantingut a peu del canó durant la pandèmia per garantir la solvència de CaixaBank, que hàgim fidelitzat a la clientela malgrat tot perquè els hem assessorat i acompanyat en la pitjor crisi dels últims anys.

Però SER UN BANC NO IMPORTA perquè hi ha una altra manera de fer caixa:

acomiadar i fusionar

La representació sindical li vam requerir a el Consell d'Administració i a el Comitè de Direcció:

  Que no canviï la seva política en favor de construir i mantenir CaixaBank com un valor no només per a accionistes, també per als altres grups d'interès, la plantilla, la clientela i la societat en general.

  Que l' reducció de plantilla sigui voluntària en bones condicions, sense mesures traumàtiques.

  Que facin plantejaments raonables i sostenibles i no intentin retallar, de nou i innecessàriament, les condicions salarials i laborals d'una plantilla, retallades que no es mereix pel seu grau d'implicació i la seva productivitat.

L'actuació de CaixaBank ha d'anar alineada amb els valors del seu primer accionista, la Fundació, en cas contrari no tenen sentit ni l'un ni l'altra.

Facin merèixer a la seva plantilla i a la seva clientela.

6 de maig de 2021

#TotxsSomCaixaBank

Imprimir amistós, PDF i correu electrònic
Si t'ha agradat el que has llegit, i desitges afiliar-te, pots fer-ho des d' aquest enllaç.

3 comentaris a "Pretty Go (Man) a CaixaBank"Add yours →

  1. Fa uns dies que en el Peoplenow van penjar des de RRHH una foto de Gandhi com a referent no se sap bé que. Doncs bé, Gandhi sobre economia política deia: El capital no ha de ser considerat més important que el treball. Ni el treball més important que el capital. Doncs les dues idees són perilloses i cal buscar un equilibri, en bé de el desenvolupament i la justícia. Si tant cal prendre-ho com a referent espero que prenguin nota els directius de l'empresa que ara es mouen per avarícia o cobdícia, no es que adjectiu estic mirant el diccionari.

Deixa una resposta