CARTA A SR. FAINÉ

CARTA A SR. FAINÉ

Barcelona, ​​23 de juny de 2021

Benvolgut Sr. Fainé,

Ens veiem en la necessitat de posar-nos en contacte amb vostè per demanar-li ajuda i donar-li la nostra visió i opinió de el moment actual en què ens trobem, ja que vostè és persona indispensable en CaixaBank i ara president de la Fundació Bancària "la Caixa".

Ahir va ser un dia trist i alhora preocupant per als que, com vostè, portem anys en aquesta Entitat, així com per als companys que acaben d'incorporar-se a aquesta casa.

Va ser trist perquè ens vam veure en l'obligació de convocar la primera vaga general a CaixaBank i el 90% de les oficines van mostrar el seu rebuig absolut a la situació que estem suportant.

Crea que no ens sentim orgullosos. La plantilla de CaixaBank volem passar a la història pel nostre esforç, dedicació i compromís.

Per què hem arribat a aquesta situació?

Se'ns està plantejant un ERO forçós amb unes condicions inassumibles per a la plantilla, la mateixa que vostè ha posat en valor durant tant de temps, la qual sempre ha donat tot per aquesta Entitat i l'ha omplert d'èxits.

Aquesta imatge que ha costat tant mantenir sembla que ha passat a un segon pla, al costat dels clients i empleats, i creiem que ha arribat el moment de reflexionar sobre la destinació a què ens dirigim.

Es fa indispensable canviar el rumb que temem ens està portant a una deriva perillosa, mai imaginada per als empleats d'aquesta casa i estem convençuts que vostè pot ser peça clau de la solució com ha demostrat en tantes ocasions.

Li preguem tingui en consideració la nostra petició i posi seny a aquesta situació crucial per a la supervivència de la nostra empresa i, per tant, de l'Obra Social de la qual ens sentim tan orgullosos.

Amb el nostre major afecte,

La Representació Laboral dels Treballadors de CaixaBank

Imprimir amistós, PDF i correu electrònic
  1. Després de més de 24 anys a l'entitat, l'orgull de pertinença va anar donant pas a la desafecció emocional més profund. Donant-ho tot per la »estrella», amb jornades laborals interminables per defensar i fomentar els valors de »la meva» empresa, per respondre amb esforç i professionalitat a la confiança dels clients, per incrementar amb la meva feina l'ajuda gestionada a través de l'obra social (l'ànima de la Caixa).
    Després de tot el temps robat als meus éssers estimats i de la salut perduda, ja irrecuperables tots dos, no només et mostren la porta de sortida sinó que et peguen perquè la travessis sense importar l'abisme que hi hagi a l'altra banda, ficant la mà a la motxilla per quedar-se amb el que et vas guanyar a l'fer créixer a una organització centenària de la qual ells, arribant els últims, s'apropien amb els seus sous triplicats i la seva adreça tirànica.
    Agraït d'haver format part de la que va ser una gran entitat, de la qual només queda ... l'ànima podrida de la Caixa.

  2. Com en moltes altres empreses de el sector serveis i en aquest cas concret banca, el personal és l'únic actiu indispensable per al desenvolupament de l'activitat. CaixaBank no és una fàbrica de Coca-Cola, on diversos robots fan gairebé tot el treball de producció, amb molt pocs supervisors humans
    Però, amic meu, treu-li a Coca-Cola el servei de distribució, publicitat, punts de venda, és a dir, PERSONES ....

    Sembla que encara hi ha alguns que no ho han entès i, per desgràcia, són els que prenen les decisions importants en l'Entitat

    Com emprada acollida a l'ERO 2019, suport total i incondicionalment a el personal de la qual sempre considero i consideraré CASA MEVA

  3. Fainé, el que va ficar als llops al galliner. Recordeu que va portar a Nin, Gual i Gortazar.
    No entenc que se li recordi amb tant afecte, és el que va convertir La Caixa a Caixabank.

  4. El Sr Fainé mai ens ha fallat, confio molt en el seu bon fer. La seva intervenció en aquest assumpte és totalment necessària per tornar a reconciliar una plantilla molt cansada i desmotivada amb l'actual equip directiu de la nostra Empresa.

  5. Davant d'aquesta situació, si ells es comporten extorsionant com matons de barri baix, una altra opció hagués estat des de fa dies, lluitar, lluitar i negociar. No entenc com tenint el suport de la plantilla pel maltractament de la direcció, si és l'única cosa que entenen perquè no s'han fet molts més dies de vaga mentre hi havia temps de negociar per pressionar. Crec que nosaltres fem servir la bona voluntat i ells les males arts i és l'únic arma que tenim davant els seus abusos.

Deixa una resposta