Considero que les 4170 acomiadaments que hi ha a dia d'avui per a majors de 52 anys es van a cobrir amb voluntaris, especialment per persones englobades en els grup A i B (nascuts des de 1967 cap enrere) què són els que tenen millors condicions econòmiques de sortida . En canvi està molt xungo els altres gairebé 2800 menors de 52 anys que es volen raspallar, gent encara jove i les condicions d'acomiadament són una mierd @.
Els sindicats hauríeu de lluitar en les dues reunions que queden per llevar el de l'60-40%, encara que ho veig molt difícil perquè la direcció segueix tretze són tretze en treure gent a el menor cost possible.

El problema és que no ens deixaran marxar a finals de juny, a veure quan ens obren l'aixeta.

Endavant senyors que no els humiliïn està gerarquia de prepotents

Espero que tothom, els que es van i els que es queden, tingui en compte l'important que és fer la vaga tots units, per intentar evitar que assaltin els nostres drets cada vegada que els vingui de gust. Els sindicats teniu el suport de tota la plantilla davant aquests abusos de la nova directiva. Si us plau, no rebajéis mes les condicions, mínim les dels anteriors ERO, perquè no ens val de res signar a qualsevol preu, això és el que ells busquen aprofitant-se que els treballadors d'aquesta empresa sempre hem estat de treballar per la casa i mantenir la pau. Es tracta d'un ERO derivat per la fusió, una fusió totalment innecessària per a CaixaBank, pot haver duplicitat de llocs, però tingueu molt clar que no és un ERO per causes econòmiques, hi ha beneficis i cada vegada més, ells ho han tingut molt clar en seus últims increments de sous, però sembla que se'ls ha oblidat de cara a la plantilla.

Després de més de 24 anys a l'entitat, l'orgull de pertinença va anar donant pas a la desafecció emocional més profund. Donant-ho tot per la »estrella», amb jornades laborals interminables per defensar i fomentar els valors de »la meva» empresa, per respondre amb esforç i professionalitat a la confiança dels clients, per incrementar amb la meva feina l'ajuda gestionada a través de l'obra social (l'ànima de la Caixa).
Després de tot el temps robat als meus éssers estimats i de la salut perduda, ja irrecuperables tots dos, no només et mostren la porta de sortida sinó que et peguen perquè la travessis sense importar l'abisme que hi hagi a l'altra banda, ficant la mà a la motxilla per quedar-se amb el que et vas guanyar a l'fer créixer a una organització centenària de la qual ells, arribant els últims, s'apropien amb els seus sous triplicats i la seva adreça tirànica.
No me n'aniré sense lluitar contra la seva prepotència, no me n'aniré sense haver-ho intentat tot perquè valorin el nostre llegat, no me n'aniré amb el cap cot per la por, no me n'aniré enterrant el futur d'aquesta magnífica plantilla ... me n'aniré fent vaga el dia 29.